Ser pobre i poeta
Al final d´aquest 
camí  hi ha una  ciutat a on hi va la gent,
Cadascú està buscant alguna cosa, un llibre o una  cançó.
Intenten trobar les paraules  que donin veu a la seva alegría,
Fer millors els mals 
temps, o simplement omplir la buidor.
No sé on està, si realment  existeix 
o si mai l´arribaré a trobar
o si mai l´arribaré a trobar
Però jo també l´estic 
buscant
la major part del meu temps-.
la major part del meu temps-.
Necessito un motiu, alguna cosa  que donar
I el 
vostre  Déu no és la  resposta
A la pregunta que jo em faig.
No es tracta d´una qüestió de  fe,  potser és més una qüestió d´esperança,
Intentar  trobar
el sentit de la vida en un somriure o en una broma.
Ara hauries de 
dir  la  veritat 
sempre  que puguis,
Perque si ells no et coneixen , ells no podran comprendre.
Aquesta  ciutat
et patejarà i dirà  que ets un idota,
Però tu trobaràs 
la  resposta, Seràs l´excepció a
la  regla .
I no deixis que mai ningú  et digui com has de ser
Ser pobre i ser poeta 
podria conduir-te
a viure  una bona 
vida
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario