UN OCEÀ ENMIG DE LES ONES
Fuig de mi! Sóc un
viatger
Que es passa treballant tot el dia
Et miro i veig com dubtes
Caminant entre la pluja.
Vaig apostar contra la companyia
una altra
vegada
He estat
intentant redefinir
Tot allò que conec i estimo
He de saber que ets meva.
Sent de
quina manera aquest vent salvatge
Bufa per tota la nostra habitació
Com si fos una pistola de claus
Que ens
atravessa el cor
I que no
bategarà una altra vegada així
Mai més.
Tan tés així que seria millor
Que no tornés…
Estic en el meu millor moment.
Puc
ser alguna cosa més que un
idiota?
Es difícil semblar un tio brillant
Quan tens davant teu la lluna.
Ben lluny
hi ha un sol ben negre
Que s´aixeca per damunt dels nostres
caps
Hi ha
una lluna que es veu
A través de la pluja que cau a mitjanit
Com em puc liar tant una i altra vegada?
De quina manera puc arribar a ser lliure?
Jo només
vull estirar-me a la llum de la lluna
Veure com
ve la llum i com dibuixa les
teves formes,
Mai
és massa fosc per
poder trobar
Algú en qualsevol moment.
Jo encara
estic al costat
fosc del turó
Hi ha
una boirina que s´albira entre
els arbres
I gairebé no et puc veure amor,
Ets l´oceà que està enmig de les ones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario