APRIL IS THE CRUELEST MONTH -THE AIRBONE TOXIC EVENT

Fa uns dies Miss M.Aloy va traduir , com sempre magníficament, a TS Eliot…

Des d´una vessant molt més mundana, i sense cap tipus de relació amb el poema , jo m´ atreveixo amb una cançó de l´arxiu ocult dels “ Airbone Toxic Event”

Avui… el dia del meu bateig marítim d´enguany es mereix una bona cançó

Abril és el mes més cruel de tots

Ens vàrem imaginar a nosaltres mateixos

Com si fossim les campanes de la catedral

Que no deixaven de sonar en aquests carrers moribunds,

Com cortesanes folloneres ordint plans capritxosos

Que vàrem murmurar mentre ens arrastravem a dormir

I jo et vaig dir que em quedaria amb tu de totes totes

Tot i que tots dos sabíem que no era veritat.

Tu em vas dir que tu entendries

Si hi havia alguna cosa més gran

com aquest emmirallat reflexe de tu

I New York a l´octubre mai va ser tan sobri

com el batec de les finestres en el mes de març.

Intentant durament i en va de quedar-nos fora de la pluja,

sota l´arc fet merda de la nostra catedral.

Tu eres Zelda, Isolda. Tu eres la meva Audrey, la meva Kate,

Tu eres la mateixa Cleopatra amb talons.

Aleshores, anònimament, et vas convertir

en el meu mes d´abril

llençant-me rocs només pel gust de saber què es sentia.

Però aquelles línees en els teus ulls i aquella corona de platí

i aquella horter coloret vermell a les teves galtes

Has d´haver estat divina per algun aspirant a novato,

però per mi semblaves una puta de lo més vulgar.

Però m´agradaves molt més quan eres un simple i senzill desastre

bevent vi d´una copa de plàstic rosa

quan la ràdio tocava una suau seranata

i ens adonàvem de que el sol sortia

I aquella tristesa dels teus ulls

semblava com si fos gel quan ploraves.

Sempre estaves molt freda quan ens tocàvem.

Per molts anys nena.

Segur que tinc l´esperança de que no sigui veritat

tot i que encara no et trobo a faltar massa