No són masses les cançons que donen canya. Los PLanetas són dels pocs en els que les seves cançons desprenen una saludable i de vegades imprescindible mala llet.
Todo esto que jamás podré comprender,
lo que obtuve a cambio de intentar hacerlo bien.
Eso no es para mí, quiero mi parte de lo bueno.
Quiero que estés aquí, quiero tenerte dando vueltas a mi lado todo el tiempo,
en nueve órbitas concéntricas y yo estar en el centro.
De fet, que t´agradi allò que a tothom agrada no té massa mèrit
.
No només no t´ho has de treballar , ni fins i tot pensar, si no que, a més, ho trillen tant que t´acaba avorrint sobiranament.
Mola més el "petit comité"; trobar un què o un qui per tu o només per uns pocs.
Et diran raret, friki etc. Però el que més importa es que et sentiràs especial amb el teu petit tresor, sigui quin sigui.
I això et farà sentir bé. Si senyor, mooolt bé
M´encanta aquesta cançó. Al lloro amb la gran Emmy que apunta molt molt alt
EMMY THE GREAT-PAPER FOREST
You're not unlucky, you're just not very smart.
These things will never leave you - they're as close as you can get
To a blueprint for the future - but you can call it fate.
It's like these days I have to write down almost every thought I've held,
So scared I am becoming of forgetting how it felt,
And these fears they will unravel me one day,
But still I am afraid.
But I'm blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Oh blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Now you're blessed amongst all women,
Now a man who's very good,
He tells you how you feel until your life is understood,
And he leads you through it arm in arm as though
There was a map to guide the way.
Now you write because you love him, now you write because he's kind,
You write so much, you look up and you wrote yourself behind,
And you're standing in a labyrinth of paper and the map has been erased.
But you're blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Are you blessed?
Just to be, more or less?
Now you're standing in the afterglow of rapture, but there is no rapture left.
Oh come, and we will celebrate the things that make us real,
The things that break us open, and the things that make us feel
Like these accidental meetings up and partings of the way
Are not so much our choice but in the blood of how we're made,
It's like the way I have to write down almost everything I see,
So that the record does obscure the thing the record used to be,
And I know I'm not unlucky,
I was just born this way.
But I'm blessed.
Now a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and it smiles,
And we all fall down
Like wind blows through the paper forest.
And a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and smiles,
And we all fall down
As wind blows through the paper forest.s
And a paper forest grows up in the supermarket aisle
Alarm clock fingers turn they're counting seconds like they're miles
And you say, "wake up now, 'cause I can see no paper forest."
Un señor que va en coche y se percata de que está perdido, maniobra y pregunta a alguien en la calle:
- ¡Disculpe!, ¿podría usted ayudarme? He quedado a las 14:00 con un amigo, llevo media hora de retraso y no sé dónde me encuentro!
- Claro que sí -le contesta- se encuentra usted en un coche, a unos 7 Km. del centro de la ciudad, entre 40 y 42 grados de latitud norte y 58 y 60 de longitud oeste.
- Es usted FUNCIONARIO , ¿verdad? -dice el del coche
- Sí señor, lo soy. ¿Cómo lo ha adivinado?
- Muy sencillo, porque todo lo que me ha dicho es "técnicamente correcto", pero "prácticamente inútil": continúo perdido, llegaré tarde y no sé qué hacer con su información.
- Usted es POLITICO , ¿verdad? -pregunta el de la calle.
- En efecto -responde orgulloso el del coche- ¿cómo lo ha sabido?
- Porque no sabe dónde está ni hacia dónde se dirige, ha hecho una promesa que no puede cumplir y espera que otro le resuelva el problema. De hecho, está usted exactamente en la misma situación que estaba antes de preguntarme, pero ahora, por alguna extraña razón parece que la culpa es mía."
Tothom que hagi llegit el bloc sap que aquesta és la meva cançó-
Ja la tinc traduïda així que no cal insistir-hi.
Cadascuna de les seves estrofes són magistrals. Per qui les vulgui entendre, és clar.
Avui no tinc bon dia. Serà culpa del mal de cap, massa feina, massa pressió... no sé
T´adones que tothom va a la seva i potser és l´hora que jo vagi fent el mateix
Paro cinc minuts. No me´n puc permetre més.
Realment no importa saber si sense mi les coses anirien millor o pitjor...
Però que jo estaria més bé. Segur.
Only a fool in here would think he´s got anything to prove...
L´Eduard m´havia parlat de sardines i peatges. Les sardines són peixos blaus en el blau, blau que no blue, que vol dir tristesa.
Admirava la seva valentia a l´hora de voler iniciar una conversa. Ser el primer sempre costa.
Vaig pensar en les Olimpiades. Em preguntava si el frontó era un esport olímpic.Bé si que ho és en molts xerraires que només et volen perque les seves paraules rebotin en la teva cara d´imbècil educat i les hi tornis amplificades, sense rèplica possible.
L´Eduard no era d´aquests. L´Eduard era un gran tio al que li tinc un gran , gran apreci.
Però jo no puc evitar els fantasmes. Venen i m´agafen de les espatlles , com sempre a traició. De vegades m´agradaria quedar-me aquí, sense cap més pretensió que passar una estona amb un bon amic.
I així succeí. Jo no volia però ja no hi era.
On estic? em preguntava mig estabornit... Estàs Enric en el país de les sardines...
Ohhh com m´agrada venir-vos a veure al blau, que no blue, on vàreu néixer! Us sacrifiqueu per nosaltres però amb prou orgull com per voler deixar rastre . El rastre de la bellesa en els meus dits. Olors, colors, records que valen la pena.
Perque tenim tanta pressa en esborrar-vos com si fóssiu la peste? Per que ens costa tant reconèixer, ni recordar, ni admirar ningú que és millor que nosaltres ?
Passavem per un xiringuito on venaraven Marley com ell voldria: fumant, ballant, deixant-se anar..
La Miriam em va despertar amb un acudit que segur li hagués agradat al Bob. S´obre el teló i es veu a un penjat ennuvolat de fum d´herba repartint porrets a tothom qui troba. Es baixa el teló. Nom del cantant? Tooooomeuuuu Penyaaaaa....
La malparida em va fer riure. Vam arribar al concert on tocaven els Soul Jacket. Són de Vigo i ho fan de puta mare. L´Eduard i en Joan Ramon parlaven de peatges. La Míriam, la Lourdes i la Montse eren felices. En Monné em va convidar a una cervesa, després a un cubata. Com sempre quan bec estimo algú.
Era de nit en el blau, que no blue, i sonava un blues.
Vaig girar el cap cap el mar per dir : Us estimo sardines!!!!!
Nadie te dijo que fuera fácil. No te avisaron que para recomponerse era necesario destruirse.
Mira como los cuervos revolotean imbéciles sin el menor atisbo de ternura.
Ellos a lo suyo, siempre a lo suyo. En su azul pequeño sin volar, paredes en el suelo.
Querer te sopló el viento.
No te preguntes más quién, porqué, cuando y cómo se pinchó.
Sólo se caen los que quieren estar en el cielo
Cendres. Només veig cendres. Les primeres les vaig veure en el cel plovent-se com neu fosa. S´havien emportat un tros de nit. La seva caiguda era elegant i trista, defallien en els braços amants, lliurades a tot el que hagi de ser i que no poden evitar.
Em vaig preguntar qui les recolliria. Qui recull les cendres mortes?
Després vaig imaginar el foc avern i les tres frases que les van portar fins a mi. Frases antigues enlluernant el seu esclat. Una petita llum les havia abandonat soles.
I continuaven caient sobre el llençol més blau que la dignitat pugui imaginar-se.
Potser vaig plorar. Què són les llàgrimes sino cendres?
Demà dilluns em treuen el benatge... per fi...el meu blau m´espera.
Estic content, i cada dia ho estic una mica més.
Donem massa importància a la "titulitis": la meva carrera, la meva feina, la meva nòvia, el meu nòvio, el meu marit, la meva dona.....
Però en el fons de tot , allò que més importa és que estiguis amb qui vols estar i que vulguin estar amb tu, siguin en moments grans o en moments petits.
La intensitat sempre li dona mil voltes a l´enunciat.
M´agrada molt aquesta cançó que representa una mica el que vull dir.
Que tingueu un fantàstic i profitós diumenge: Oh yeahh.
Aquest any , ademés del 20è aniversari dels Jocs de Barcelona, també en fa 20 que està el Cd homenatge al Dylan. Aquesta és una de les meves preferides, sobretot pel que diu, frases que faig servir de capçalera, però em quedo amb l´última: Però abans jo era molt més vell, ara sóc molt més jove.
I és així, pobrets aquells que s´encarcaren en la rutina mental.-
Ah...i quan acaba, després del Knockin, amb un duel de guitarres del Neil Young i l´Eric Clapton veiem el Dylan agafar l´acústica. Donç bé aquell concert en el que ell era l´homenatjat, el va acabar amb la primera cançó pròpia que va composar, un tribut al seu mestre Woody Guthrie.
Molta gent es pregunta com es possible que encara amb setanta-un anys encara faci una mitja de 170 concerts anuals. La resposta és l´últim vers quan diu: La darrera cosa que m´agradaria fer és dir que jo també he tingut un llarg i dur viatge.
El Sr Jinks badallava com si fos un pel.lican amb faringitis. Per un moment va sentir com se li desencaixaven tots els ossos i va témer que li quedés la boca com dos calaixos de l' Ikea.
Tot a lloc una altra vegada, i abans que el xoni-Cèsar s´ adonés , va recórrer a l' "estic molt cansat" per treure's de sobre qualsevol sospita d' indiferència. Se li va escapar però, sense voler, un somriure murri sota el nas.
El Sr Jinks era moralment un transvestit i en aquell precís i preciós instant era una esposa que havia de semblar atenta, escoltant les batalletes laborals del seu marit, mentre es pintava puntillosament les ungles dels peus.
No podia ,ni volia, correspondre amb sexe a aquell cruel passotisme així que va tornar a petrificar, amb plànol fixe sense travelling, aquella cara insípida, neutra i amorfa que han de tenir els oients com cal. Que no es noti que no hi ets i que no pugui percebre un excés d' ínterès, no vagi a ser que s'engresqui.
El xoni-Cèsar havia arribat a ser-ho sense ser primer un xoni-soldadet. Això li suposava una desavantatge terrible. Quan algú arriba a una certa posició sense merèixer-la no és digne de clemència, i a la primera que poden, o l' ignoren, o el deixen, o se'l carreguen.
No era perque fos pedant(que si que ho era en la intimitat) , no era perque l' estigués agobiant aquell " Però què m'estàs dient?" que les persones educades enuncien mentalment, però al Sr Jinks li va entrar una paranoia agressivament subversiva.
Hauria canviat tot el que tenia per una metralladora, s´hauria arrencat la samarreta com un Hulk cabrejat, hauria posat la boca com un pel.lican mastegant una sardina i hauria disparat a qualsevol banquer, coreà amb tupé o municipal "posamultesdaparcamentjoderquenomeshihestatcincminuts" que se li hagués posat al davant.
Podríeu pensar que tot va ser culpa del xoni-Cèsar que ara estava parlant no se si d' una prima o d' una neboda, o perque va tenir la intenció de passar al Sr Jinks un video d' una festa infantil de fi de curs.
Hi ha un motiu que supera qualsevol paciència: Que et piquin els dits dels peus i no et puguis gratar.
Però aquest conte s´ha escrit el vint-i-ú de juliol i, afortunadament, tothom porta xancletes.
El Sr Jinks va trencar amb qualsevol protocol estètic i higiènic i amb els ulls que posaven les verges de Murillo va posar fi a aquell insofrible patiment.
Va aixecar el cap. Va interrompre al xoni-Cèsar dient-li que el perdonés però que feia tard i havia de marxar.
Abans d' acomiadar-se es va tornar a transvertir, va tancar lentament i elegant el pinta-ungles, i va pensar: Sort en tens que no sóc la teva dona perque amb mi, després de tantes tonteries, segur que no follaries.
He resseguit els prestatges de la calma fins arribar on sóc. Ara sé donar sentit a les carícies, o millor dir-te , agrair-te que les deixis caure ben profundes, allà on els sentits dominen les respostes.
Dorms. Vull pensar que dorms i que aquesta placidesa, mig somni, és per culpa meva. Tot allò que és inconscient és lliure.
Invisible, deixa´m ser el teu primer somriure quan et llevis.
Gran notícia.- El mestre de mestres publica un nou Cd el dia 11 de setembre. La data escollida no és casual. El mateix dia de l´any 2001 , el dia de l´atac a les Torres Bessones sortia a la llum un dels millors discs de la seva última etapa; El Love and Theft. Té un total de 10 temes i una durada de 68 minuts i inclou una cançó dedicada a John Lennon (potser Roll on John) i una altra(diuen de 14 m) sobre el Titanic( segurament Soon after midnight, hora en la que el capità va fer el crit de SOS) . Va ser gravat a principis d´aquest any i entre els músics de sessió hi havia el David Hidalgo dels Lobos, fet que fa pensar amb ritmes més llatins. En tot cas diuen que potser un dels Cds de la temporada. El tio està animat i content(segons vaig llegir a les critiques del concert de Cap Roig) Els deu temes són:Duquesne Whistle, Soon After
Midnight, Narrow Way, Long and Wasted Years, Pay In
Blood, Scarlet Town, Early Roman Kings, Tin
Angel, Tempest i Roll on John
Feia temps que no parlava de cine. De fet no hi ha hagut res del que he vist que hagi valgut la pena. Però no em puc estar de recomanar-vos( no sense uns advertiments previs), la primera obra del Paco León( només d´una hora i vuit minuts de durada).
Abans de res abstenir-vos de veure-la tan els que volen veure una comèdia de l´Espanya canyí. Encara que hi han trossos d´humor vast i gruixut com el dels pets dins del cotxe que em van fer petar de riure, no és una comèdia per descollonar-se, ni per l´estructura( de fals documental) ni per la trama( que si la penseu bé no fa gens de gràcia)
També és poc adient pels que no coneguin la fauna que retrata, l´Andalusia de la gent humil i amb poquíssima cultura. Als catalanets de pro els pot causar repulsa, despreci, la vanaglòria condescendent i a vegades equivocada del “seny”…
Perque és una pel.lícula que parla de gent inculta, humil i mal parlada, bruta, vaga i que ens pot semblar del tot vulgar….
Però en el fons només ens parla de sobreviure, cadascú amb els mitjans que disposa i que ell o ella no han pogut escollir. La gran dificultat que ens mena de separar-nos, ni que fora una mica, del que ens han ensenyat els nostres pares.
També ens parla del sentit lúdic de la vida, de com amb un pernil mal tallat, un fino i una cançó podem passar la millor vetllada possible. No és necessari fer un gran viatge, anar a un gran restaurant o veure òpera a Milà. Ens diu subtilment que la gent és el millor entreteniment possible.
I per últim ens parla d´humanitat, d´amor, de l´instint protector d´una mare, d´una esposa mal casada. L´últim monòleg de la Carmina parlant del seu marit és simplement genial.
Tot acaba amb una de les millors versions que he sentit jo mai del clàssic de la Gloria Gaynor. Cap cançó li podía haver caigut més bé al film.
Ah... m´oblidava , l´Imelda May també és irlandesa
Irlandesa de tacons i cervesa. Aquí està mooolt sexy.
Una curiositat: El tainted love no és de Soft Cell, és una cançó de l´any 1964 escrita per Ed Cobb dels The Four Peps. Anem-nos-en al Temple Bar. Una Guiness, la intel.ligència i la ironia al servei de l´humor i a ballar nens, a ballar.
L´altredia emvan ben exampar. Jo quesemprehe presumit dediscreti desubtilment pervers…
S´havien rigut de mi. Alguns ho havien fet amb la tendresa que hauríem detenir totsels ignorants, d´altres amb la malícia amb la que pretenen( i no aconsegueixen) defensar-se detot allò que no poden dominar.
Estava entrant a la Plaça Catalunyaquan ja estavadesdoblat.
Per unabanda el meu capters, altiu, irònicament indecent, pensant amb un gaspatxo de síndriaque m´hagués agradat beure´l d´una altra manera i en un altre lloc.
També pensava en una història que té més suc per dintre que per fora, la lectura sublim de l´equívoc. M´ ha recordat amb molt d´orgull les lletres dels nostrescantautors de principis dels setanta. No hi ha res mésgratificant quedir-li a algú que ésun idiotai que et responguin amb un somriure papanata. Wai.
Per l´altra cantó es debocava el meu cos, amb elspunys fent de maraques , els llavis de“negrito guasón” i la cintura patosament inquieta.
Vaig sentir un copet a l´esquena mentre el bitllet mensualque havia entrat horitzontalment recte, trempava i sortiaper sobre l´escletxa com un pom deflors de la xistera.
Ei Enric, que estàs ballant sol !!!!!
Hola Reyes, què tal estàs? Ja saps que sempre vaig una mica a la meva bola…. Intentaré agafar el “Calella”. Adéu guapa.
Sort envaig tenir que la Marieta no vasortir mai de les meves orelles . Tampoc va saber mai ningú que m´agrada molt elgaspatxo de síndria.
Podreu discutir-me o no però l´últim Cd de la Julia Stone és una meravella.
He preferit posar-vos tres directes perque considero que són millors que la versió oficial.
Això converteix a una bona artista en una d´excepcional.
No us tradueixo el Bloodbuz Ohio dels The National perque ja tinc penjat un video d´algun matat com nosaltres que li va posar subtítols al youtube.
Al loro! Són una autèntica passada.
Ja ho deia la meva mama.... peles no en tindrem però bon gust.......
Disfruteu d´aquesta dona que paga la pena
Ohhh yeahhh.
Tot està bé
( It´s all okay)
Julia Stone
La història és diferent ara, els discos estan sonant a la sala d´estar.
Tu podries dir que et sents ferit. Jo podria dir que em vas fer mal.
Però nosaltres sabíem aleshores quina era la diferència entre el foc i la terra.
Podriem dir que estem trencats, podríem dir que sóm dèbils
Però tots dos sabíem abans de començar
Tots elssecrets que ens guardaríem
I tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és I tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és
Jo marxaré al camp i viuré en el bosc més profund i fosc
I t´escriuré una carta per dir-te
totes aquellescoses que hauria d´haver-te dit a la cara.
I note l´enviaré, l´enviaré on viu ta mare , i ella no te la donarà
És així devalenta que jo creixeré dins la meva cova
I tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és I tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és
I tu marxaràs a la ciutat i et casaràs amb una bona noia
Que et farà riure mentre tu estaràs buscant allò quevas deixar enrere
I et donaràfills . Oh, com elsestimaràs amb el teu gran cor.
Però jo no et visitaré.
Sabré que en aquell moment és la cosa més amable que et puc ferI tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és I tot estàbé, perque l´amor trobarà una manerade ser alllò que l´amor és
Tu ets la linea que em lliga
The line that ties me-Julia Stone
Les parets estan parlant i l´única persona
que em pot escoltar s´acaba d´anar.
Estic en el teu costat del llit,
Gairebé a punt deque em surtin les paraules que no puc dir
Per la porquetinc a desmoronar-me
Potser estic espantada de que els quadres que pinto
No puguin atrapar la teva bellesa
I l´última cosa que escoltes és el silencia lateva oïda
Mentre jo m´esfonso sota tot el pes que porto a sobre.
Podria dir-te que ets el meu amant, dir-te que ets una bèstia
Podria dir-te que ets l´illa on la fe no hi pot arribar
Podria dir-te que ets un lleó, dir-te que ets un home
Tu ets la linea queem lliga a totesles coses que no puc entendre.
El teu somriure quan es marceix es tan bonic com el quadre
que novendriesa la dama que està al teu costat.
Em parles de música, em parles d´art. Això no té preu.
És millor pel cor. L´hauria de trair
i fer-lo servir per la nostra llibertat
Podria dir-te que ets el meu amant, dir-te que ets una bèstia
Podria dir-te que ets l´illa on la fe no hi pot arribar
Podria dir-te que ets un lleó, dir-te que ets un home
Tu ets la linea queem lliga a totesles coses que no puc entendre
Aquest matí m´he fet el valent i he anat a comprar el pa per posar-hi enmig el gall dindi i el resum fúnebre que abans li deien diari.
Estava dubtós entre agafar la pistola o demanar una mica de sexe com si fos l´última voluntat d´un reu en el corredor de la mort.
Però el meu cap sempre em distreu més del compte i he començat a riure per sota del nas quan he recordat aquell acudit en el que dos amics estan a la selva i a un d´ells li pica una escurçó a la punta del capullo. El sa truca al 012 per demanar consell i el metge on line li respon que només pot salvar-lo xuclant-li el verí. El pobre agonitzant li pregunta què li ha dit l´altre respon: Que t´estàs morint nen, que t´estàs morint.
Amb tot això ja havia fet tard. Descartada també la pistola perque faria massa remor i costa molt treure la sang del parquet he decidit continuar vivint de la forma més lúdica possible. Devil´s on power...
I ha estat el suplement dels divendres qui m´ha donat una gran alegria , aquella que et dona algú que coincideix amb la teva percepció del que és bo i del que no.
Senyores i senyors no us perdeu un dels discs d´aquest any, una autèntica joia "cool" amb una classe, una qualitat i un estil impropis d´aquests temps.
Pd. Avui em toca llegir "Plataforma" de Houellebecq i traduir "I´ts all okay " de l´últim i fabtàstic Cd de la Julia Stone-By the horns. Fins al vespre donç
N´hi han que semblen bons perque no han sortit mai del refugi.
Les frases pre-cuinades, els dogmes recitats per una memòria estreta i carrinclona.
S´han repartit els premis i als diferents mai els toca.
El classicisme és l´imperi de l´ara però es confonen els termes, és avorrit, sense ironia i mediocre.
És al futur a qui li pertoca decidir què o qui és un clàssic.
Quelcom que quan no el tenim ens adonem de lo bo i lo important que era.
jueves, 12 de julio de 2012
Que
no us passi res pobres lectors, màrtirs de cels guanyats, anònims
incauts que encara no heu plegat en acabar aquesta frase.
Ja estic operat. Tinc una cama
pelada, pollastre de carquinyoli, suau com un peluix , mig àrab dels primers
sols de juliol i bernissada d´ oli d´ ametlla , una trampa ratera perque la
curiositat de les dones s´ apropi i pugui veure´ls-hi l´ escot. Sense malícia
però amb molta determinació.
La segona la tinc d´ elefant,
embenada i repulsiva per tothom menys per en Juanca. Per això la metgessa, a
qui no li he pogut veure la vall del Jordà per culpa del valium que m´ ha donat
a traició, m´ ha recomanat no sortir gaire aquests tres dies .
Corren rumors que com el vell de la Sarsuela no domina gaire
els continents, no enten el gps , li han retallat al xofer, i ha vist quatre
negres maduixaires, ha arribat amb la
seva Harley i casc d´ aviador japo al Maresme creient que està a Botswana.
La tercera cama, que no han pogut
estirar-la fins arribar a mides
visualment decents, m´ha donat un bon ensurt.
La tia cabrona ha estat l´ última
en despertar-se quan normalment és la primera. Està més entrenada que un
milicià israelita i més susceptible que un xoni empastillat amb ganes de
bronca.
Semblava que els valiums s´ havien
menjat la molla. He fet un exercici de memòria històrica, he recuperat la
bellesa i tot s´ ha posat al seu lloc.
En fi us deixo. Els pròxims tres dies us cansareu de mi però
com que no em dieu mai res, us foteu.
Pd.- Gràcies per tots els que m´heu
trucat i wassejat per interessar-vos per la meva salut. Sóc molt afortunat en tenir
molts i molt bons amics
Una de lescoses quemés m´agraden dels concerts és quan presenten a labanda.
Dos dels millors concertsquehevist a lameva vida( si no els millors) vanser el deTom Waits al 2008i el del Leonard Cohen al 2010.
Simplement extraordinaris.
Del Tom Waits diuen que és un friki…. Però no senyoreta, no… Ni nosaltrestampocho som pel simplefet que no guanyem a la majoriaabsoluta engustos
Fes que plogui
TOM WAITS
Ella em va prendre tots els meus diners
I al meu millor amic.
Ja coneixes la historia,
Aquí veuna altravegada
No tinc orgull.
No tinc vergonya.
Tu has defer que plogui.
Fes queplogui
Des de quevasmarxar
El dolor es massa profund.
Sóc un altre trist convidat
En aquesta terra fosca
Vull creure altre cop
En la misericordia del món.
Fes que plogui.
Fes que plogui
La nit està tranquila
Estic aquí sol estirat
I necessito el fuet del tro
I el fosc gemec delvent
Jo no sóc l´Abel.
Noméssóc Caí.
Obre tots elscels
I fes que plogui
Estic a prop del cel,
Encastat a laseva porta.
Afilen els seusganivets
en els meus errors.
A allò que ellavafer
No li pots donarcap nom.
Tu has defer que plogui.
Fes queplogui
Sense el seu amor,
Sense el seu petó
L´infern no em pot cremar
Més que això.
Estic cremant tot aquest dolor
Treu enfora tot elfoc
I fesqueplogui.
Vaig néixer per tenir problemes.
Vaig néixer pre-destinat.
Estic dins d´una promesa
I no puc escapar
Es el mateix vell món
Però ressembla el mateix,
Fes que plogui
Has defer que plogui.
Presentació de la Banda:
A la meva Esquerra, al saxafon i a l´harmònica i a la guitarra, de New York City: VINCENTHENRY; a la mevadreta a les percussions CASEY WAITS; alsteclats, d´Atlanta-Geòrgia- PATRICK WARREN, a laguitarra OMAR FLOREZ
Al baix, d´Auckland-California SETH FORD YOUNG
Fes que plogui.
Fes queplogui
Welcometo the stage on clarinet: Sullivan Waits
sábado, 7 de julio de 2012
Sóc un mestís que viu a dos minuts a peu del mar .
M´agraden les havaneres. M´agrada l´Andalusia que va veure néixer a la meva mama.
Els meus pares em van ensenyar a beure de més d´un càntir, on l´horitzó sempre és més ample.
El meu avi es deia Antonio Pérez i va estar dos dies a la presó per rematar a un brau que agonitzava
Potser la Silvia és la meva cosina. Quina sort tinc en haver-la conegut.
Ara resulta que cada divendres surto a córrer d´un quart de sis del matí fins a tres quarts de set.
16 Km de blau fosc quan començo , blau groc quan acabo. El cel maserat amb garbí.
Deu ser la calor, deu ser que sóc un gran imperfecte que exerceix de simple o bé que simplement vull respondre a la bellesa com es mereix, sense callar-la ni fer-la massa difícil perque no em pugui entendre ...
I estimo el mar i segur que ell a mi quan em deixa despullar-me davant d´ell i ningú no es ruboritza. No hi ha cap desfici .
Ens posem dins mutuament amb la calidesa de sentir-nos tranquils, d´haver-n´hi prou en voler estar junts.
A això i un petó ben donat al matí li diuen Paradís
