PRADA II-1

Una setmana durissima de feina. En el cap masses lleis, masses coses sense importància que s'han fet importants sense ser-ho.

Tots estan bé així que puc tornar-me a mi, moments i moments que puntegen estels invisibles, camí de mon vent.

 Tinc el meu cel a vora dits. No saben que hi sóc. Jo tampoc els ho dic .

 Les coses importants no s´expliquen.

PRADA II-1

Si pogués tocar-te

ni que fóra l'alè

amb el que ara

em mires.

Si sabés prendre´l

del vent silenci

que per mi

 em sospires.

Si aprenés a dir

només diria

que sense tu

jo tampoc

seria