He de mantenir el cap i el cor ben oberts per deixar-hi entrar a qui truqui, i així poder avançar.
Aquests nois són nous i ho fan molt , molt , molt bé. M´han fet somriure. M´han fet ballar a l´andana.
I això no té preu.
viernes, 28 de diciembre de 2012
Parlours
Em resisteixo a quedar-me clavat en la nostàlgia, creure que allò conegut és insuperable, pensar que res ni ningú em pot sorprendre.
He de mantenir el cap i el cor ben oberts per deixar-hi entrar a qui truqui, i així poder avançar.
Aquests nois són nous i ho fan molt , molt , molt bé. M´han fet somriure. M´han fet ballar a l´andana.
I això no té preu.
He de mantenir el cap i el cor ben oberts per deixar-hi entrar a qui truqui, i així poder avançar.
Aquests nois són nous i ho fan molt , molt , molt bé. M´han fet somriure. M´han fet ballar a l´andana.
I això no té preu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Obre el cor, però abans agafa unes maraques ;) Quina cançó més bonica! Ja vaig per la segona escoltada...
ResponderEliminarKisses!
Aquesta cançó no la coneixia pas.
ResponderEliminarHi ha alguns coneguts insuperables, però!
¿Bailar en el andén? jejejeje, tendré que grabarles a ver si me animo yo también un poco.
ResponderEliminarÉs bo que ens hi resistim, sempre, encara que la nostàlgia és un bon refugi per descansar abans de reprendre el camí. Ja ens veig a tots demà ballant com locus a l'andana, és un cançó que desprèn molt bon rotllo ;)
ResponderEliminar