Les coses de les que em
penedeixo
Tinc un forat  a la meva 
butxaca per on    cauen els meus somnis,
des d´una  vorera  a la
ciutat   fins la mateixa Avinguda,
tinc una gotera  en el meu
terrat de la mida d´una agulla
i no puc precisar
exactament per on entra l´aigua
Però quan portes  a la
teva màniga  
totes les coses  de les
que te´n penedeixes
només  pots recordar allò
que  vols oblidar,
pots sentir-les com donen
estrabades al teu cor
com les estrelles que 
tens a  dalt 
fins que puguis descansar
en el llit on et mataran
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu
Amb tot el pes d´aquest
món carregat a la meva esquena,
quan per la carretera on
he  viatjat és igual de llarga que de destrossada,
però m´obro camí 
tocant sempre de peus a terra
perque no oblidis
que un  cor trencat 
sempre  fa una bonica remor
Però quan portes  a la
teva màniga  
totes les coses  de les
que te´n penedeixes
només  pots recordar allò
que  vols oblidar,
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu.
He passat molts dies de la
meva vida com un fantasma en un somni,
però el  camp de  batalla
continua  i el meu passat em segueix,
és difícil tirar
endavant si has de partir dels teus errors,
i quan  aquests  errors
sonen  en el teu cap
com si fossin una  cançó
passada de moda
Però quan portes  a la
teva màniga  
totes les coses  de les
que te´n penedeixes
només  pots recordar allò
que  vols oblidar,
Tantes milles  solitàries
sense tu.
Tantes milles solitàries
sense  tu
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre
quan  dubti de tu.
Deixa-les que em passin 
per sobre,
deixa-les que  em passin
per  sobre.
Deixa que aquest terra
guardi els meus ossos,
deixa que l´aigua  sigui 
casa meva,
deixa que la pols  aguanti
la meva  ànima
com una sagrada bala
perduda
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario