DAWES- WAITING FOR YOUR CALL ( i un petit rotllo post-verbenero)

Com són les coses!

L´altre dia un bon client meu m´anunciava que estava a punt de tancar 

l´operació de la seva vida, una operació que li havia passat un amic seu.

Em va comentar que els intermediaris cobraven tots una bona pasta. Jo , ingenu de mi, vaig preguntar-li que el seu amic estaria content en arreplegar alguns  calerons extres. El meu client em va contestar que ell hauria pogur arrambar amb un quants mils d´euros però que no cobrava res perque li havia passat l´operació perque era amic d´ell.

No seré jo qui critiqui o aplaudeixi el comportament del meu client. A mi em cau molt bé però jo no podria dormir mai més tranquil cada cop que veiés el meu amic.

Recordo el meu pare que quan li va anar malament la fabriqueta que havia muntat no va parar fins pagar l´últim euro que devia. El preu que li va costar va ser el seu fetge. No va fer ni concurs, ni societats paral.leles, ni va escatimar un duro a ningú.

Ara el pobre no es pot ni moure però tots els de casa ja ens hem mobilitzat per la seva operació. En parlavem els tres germans ahir a la platja amb la gran matriarca del clan, la mateixa mare que sempre perdia una hora de cada dia per portar-nos a tots tres a la platja per més feina que tingués, la mateixa que ens va ensenyar que el més important de tot era estar els uns pels altres.

L´haurieu d´haver vist ahir com fardava la tia de tenir congregats al seu voltant els seus tres cadellets. Deia amb aquell andalús castís referint-se a la colla d´amigues que sempre l´acompanyen a banyar : ! no sabeis la envidia que me tienen!

Definitivament els Bagué en tema de fer-se rics monetàriament parlant sóm un desastre dels bons . I no ens salvem ni els pares , ni cap dels tres germans

Però ja ho comentava jo al Summer Tale dels War on drugs, la meva, la nostra riquesa té altres paràmetres.

Avui, relaxat per fi de tanta feina (joder), he començat a traduir aquesta meravella. I he pensat en els pocs que la descobriran gràcies a mi. I m´ he sentit bé. M´he sentit de puta mare.

La  cançó es dels Dawes, del seu últim treball, una  autèntica passada que haurieu de descobrir si podeu.

Parla d´un altre Gilipolles  integral. Benvingut al club xaval! Aquí a Can Bagué  hi estaràs com a  casa 

Esperant la teva trucada

Quan hagis deixat d´ anar sempre com una moto,

quan hagis acabat amb la teva necessitat de veure altres coses.

No és una cosa de la que em senti molt orgullós de dir-te

però que sàpigues que estaré esperant la teva trucada.

Quan busques l´altre costat de la vida que vius ara,

quan et preguntes a tu mateix quines coses bones has fet,

quan tu vulguis saber fins quin punt puc arribar a perdonar,

jo estaré esperant la teva trucada.

Quan els encants i les riqueses

semblen que no s´han d´acabar mai,

quan el teu amant   et va demanar una prova
i no vas estar a l´alçada

Em sorprèn que pensis que tinguis

la necessitat de preguntar-m´ho.

Jo sempre estaré esperant la teva trucada.

Jo estaré aquí, com sempre hi he estat
per que  reflexionis sobre quin cami has de prendre,
el mateix  camí que et  porta fins aquest vespre
és el  temps que falta perque arribi el teu dia.

Es possible que mai em doni per vençut
i acceptar tal i com són les coses.
Però si no puc sentir la  teva presència
deixa´m sentir el  teu buit,
perque  fins i tot encara  que mai més tornaràs amb mi
jo estaré esperant la teva trucada 
fins i tot encara  que mai més tornaràs amb mi
jo estaré esperant la teva trucada