En Gerard B i el Sr Jinks es van petonejar en un metro e Paris, en algun lloc que acaba en “oie” que es pronuncia “uá”, com el fuà o el foie com diuen ells.
No comencem gens bé, si el venedor de kiwis hagués trobat alguna repartidora de propaganda, francesa ella, llustrosa i ben pintada a tres capes , que li hagués fet a mans algun anunci de foie, l´hauria retopat afectuosa però contundentment: Foie , en l´idioma de l´imperi, s´escriu amb “ll” i es pronuncien totes les lletres com les va parir sa mare. Una “o” és una” o” tota la vida. Fer que sigui una “u” és de retrassats.
Després es giraría amb aquella cara de comparsa dòcil i ensinistrat i ens diría: Tant se´m nota?
En Gerard B i el Sr jinks li contestaran aixecant la Bud de forma mimética , diran que no, i s´imaginaran a la versió sonada de Hitler amb tetes fent d´ell el que li doni la gana a canvi de tres polvos mal comptats,. Polvos que no són polvos sino curses maratonianes de resistència on potser, després, quan acabes( a punt la màscara d´oxígen) et planteges si t´ha agradat o no. Però per la seva salut mentirà i li dirà que han estat fantàstics. Fins i tot s´ho arribarà a creure i ens ho explicarà a la propera birra i amb tot luxe de detalls. Detalls que callarem per sempre.
Ella també va quedar decebuda. Mano perque m´agrada manar però en el fons de tots els fons moriría perque em manessin a mi.
El Gerard i el JInks ja havien après la táctica . Quan no eren ells els que feien sonar els tambors de guerra i s´ensumaven xafarranxo, es tocaven la cama , i es feien els coixos. Un maleït tiron… i litres i litres de Radio Salil per tota la cama i una mica més desparramada, a la vora de les parts nobles però sense arribar-hi . Elles saben que el radio-salil pica un ou en contacte a zones sensibles. Ni s´acosten
De fet l´excusa era una rèmora del passat. Ara , als quaranta, pots dir qualsevol cosa. Tot cola.
En tot s´han aficionat a les delicatesen. Podríem dir que són uns sibarites emocionals amb més de tot, menys en resistència.
Els Sr JInks i el Gerard B. s´han deixat d´abraçar. Al venedor de Kiwis li ha sonat el móbil i després d´un molt ben escenificat “jo també t´estimo” s´ha disculpat com sempre i ens ha deixat tornant a empinar alhora la Bud . Mentre s´allunyava, ha tornat a agafar el móbil i gairebé desapareixent hem pogut intuir les frases que anaven abans del t´estimo de rigor: a casa de ta mare?....Quantes baguettes has dit?...
En els diàlegs invisibles que tenen tots aquells que es coneixen massa han convingut que les coses van bé quan et recriminen que sempre vas a la teva bola. Si el to és amable has de saber que la corda és només una mica més llarga.
Però, tornem a parlar del francés que tant ens agrada? Güí, güí ….
- Ei Gerard, deixa la birra que se t´esta posant la panxa amb més plecs que la faldilla de la Marylin.
- Mira Jinks, no t´has adonat de que durant tot el relat has estat usant tots els temps verbals com el cul?.
- Em veus preocupat?
- No. I tu a mi?
- Tampoc.
- Xin xin
No hay comentarios:
Publicar un comentario