El seu punt de partida va ser el Bea´s song dels Cowboy Junkies. Vaig imaginar-me algú absent , massa lluny per atrapar-lo.
De fet el nom de Jane i John dels meus relats venen del grup canadenc. Jane, per la versió que van fer del Sweet Jane del Lou Reed i John per aquesta cançó.
Sempre m´ha impactat la frase: "and John´s at my side but he is not noticing that I´m drowning"( en John està al meu costat però no s´adona de que m´estic afogant).
A veure si us agrada:
A prop de la finestra
La Jane estava massa a prop de la finestra. El seu alè l´entel.lava amb la parsimonia de qui juga gentilment a perdre´s . Com una nena entremaliada acostava el seu nas al vidre per sentir el fred que podía fer fora. Només en tocar-lo va sentir com els milers de gotes de pluja que hi tenia dibuixades se li traspassaven a la pell, estremint-la, recollint tots els seus sentits i portant-los profundament lluny.
S´hi va quedar una estona, encongida en la palidesa del seu propi captiveri. Seria injust dir que estava trista. Moltes vegades no podem definir-nos tan concretament. Seria una sort fer-ho però no sempre som tan bons.
Només volia que passés, que el temps desauciat i mandrós l´abandonés i la plantés en una altra cosa, alguna cosa que no la fes pensar, sense records als que trobar en falta.
El cel que podia veure més enllà del vidre pintat de puntets de pluja era el proper joc al que jugaria. Tres tonalitats de grisos muntant-se descarats en núvols deformes, agresius en l´immensitat que els protegia. Quin d´ells seria el primer en deixar-se caure? Per què es poden veure les coses venir i no podem evitar-les?
Però així que els minuts no passaven, la Jane es va retirar de la finestra. En un ritual letàrgic es va imposar un somriure, un somriure que ni volia ni necessitava.
Les coses són les que són, només hem d´esperar que se´n vagin. I si se´n van, se n´aniran com han vingut. Sense saber com ni quan.
Els il.lusos s´auto-convenceran que ho poden fer. Els sensats es conformaran en creure´s llegitimats per tenir una mica més de sort.
En John li va demanar que li passés la tovalolla, renegant dels deus minuts que havia perdut fent el ronso en els llençols. Hi havia massa hivern en ells i tot el seu perfum per desprendre´s.
La Jane va agrair-li que la treiés de prop de la finestra. Va estar inusualment comprensiva i fins i tot va demanar un petó a canvi de la tovalolla.
La Jane sabia que, irremediablement, voldria i tornaria a perdre´s.
No hay comentarios:
Publicar un comentario