ME HE PERDIDO- NACHO VEGAS

Si, si, no pateixi Sr Flotats que en quan acabi una escriptura que estic fent em posaré a fer la seva. Passi-ho-bé Sr Flotats…  si.. ja li enviaré l´esborrany per mail, en deu minuts el té….

I una merda Sr Flotats.  Crec  que no em funcionarà el mail fins ben bé les set de la tarda… aquests  informàtics…..

Ui, hola  Nacho,! Tens un moment? Jo faig un café   i tu… fes el que vulguis.

Aquest matí, com que  ahir no vaig veure l´eclipsi i no m´ha donat temps a sentir l´influix i magnetisme de la lluna,  i per desgracia no m´he tornat home llop  ( en detriment de la vigorositat  i el mite que alimenten aquestes  feres) no  m´he processat místico-trascendental com de costum  .

Li he estat donant voltes al teu “ Me he perdido”. Abans de  res  felicitar-te, és una  extraordinària  cançó on cap frase  té desperdici(però el vídeo es una autèntica caca).

Sembla establert que ser sensat és una virtut i segur que es cert, pero amb matissos, la ditxosa gran gama de grisos.

Per un cornut com jo( astrològicament  parlant fins que no es demostri el contrari), la fredor i racionalitat  són  els nostres  grans signes d´identitat.

La facilitat en  intuir la previsibilitat dels pròxims aconteixements, però, acaba  siguent avorrida de nassos. I la física, la gran teoría física de que els pols  iguals es  rebutgen ,  s´aplica en el meu  cas, també amb matissos…..

Per que  els que  actúen sense una lógica establerta  es poden encabir en dos  grans  grups:

Primer.- Els directament  majares . Aquells  que els hi falta un punt de cocció i actúen  com uns pre-psicòpates, i com a tals pre-psicopates tenen una  tendencia  natural al mal,  “simplemente pa  joder”  com  dirien els castos del sud.  

Segon.- Els predominantment sensitius.- Aquests m´agraden molt més, els que actuen i fan segons el que  senten, emimentment imprevisibles,  passant olímpicament del raciocini i/o dels grans plans estratègics en pos d´un ideal i sublim objectiu.  I un pijo!.. El que sents és el que hi ha, millor asumir-ho…

Nacho, l´altre dia vaig conèixer una noia, però continuo sent massa tímid per atacar. Crec recordar que era a Mataró-Park, a prop de la botiga de jocs. S´havia posat  un vestit  i el millor dels seus  somriures. Anava sola , reia sola. En altres temps  només m´hauria fixat si se li transparentava el tanga, però Nacho… REIA!!!!

Li hauria donat un cop de puny a qui o què la feia  riure i hagués usurpat el seu lloc, sense manies, sense  contemplacions, sense remordiments.

Enric, el Sr Flotats per la línea 2. Joder Nacho. EL café   ja s´ha refredat