primos

PRIMOS.-

Sóc un fan del cine espanyol, i quan més petit millor. És a dir, les grans produccions , amb grans  recursos cometen els mateixos pecats que a Hollywood. Grans despeses per guions  en el millor dels casos mediocres.  A les pelis americanes però, ademés de ser molt més tècnics, tenen l´alicient de veure , per exemple, a la Jolie en calces, morbo del que no disposa, per més que ho intenti, la Belen Rueda.

Una de les meves debilitats incofessables és el Daniel Sánchez Arévalo. Va debutar amb la magistral fins dir prou “azuloscurocasinegro”, pel.lícula  del tot imprescindible, amb una Marta Etura i un  Antonio de la Torre absolutament genials. Si no l´heu vist, gasteu-vos les peles perque val molt la pena.

Va continuar amb “Gordos” que  tot i estar bé tenia  el hándicap de la seva predecesora.

L´ultima del gran capità ha estat “Primos” una magnífica peli  que , sota el típic format de comèdia romántica, hi afegeix  dues  característiques pròpies del cine del director, un guió clàssic però escrit d´una manera impecable i un retrat  primorosament  eficaç  d´uns  personatges, singularment creïbles, un protagonista atemorit i dubtós que el deixen plantat a peu d´altar, i els seus dos “primos”, un xuleta fanfarró amb el cor més ample que les seves esquenes i un pastillero mig paranoic que fa petar el cul de riure. Com a contrapunt una mesurada, tendrá i calmada Imma Cuesta, una gran promesa i una gran actriu, la Clara Lago i el seu actor fetitx, l´Antonio de la Torre que , segons la meva opinió, junt amb l´Eduard Fernández són els dos millors  actors  per aquestes contrades.

La peli està per aquí, en alguna part indómita d´aquesta xarxa. Busqueu-la i us asseguro que passareu una bona estona.

Per anar fent boca us faig a mans una cançó  de l´indignat Manu Chao, que va ser la banda  Sonora d´un film del   gran Fernando  Leon de Aranoa , director de Barrio, los Lunes  al Sol i aquesta magnífica “ Princesas” amb una inconmensurable Candela Peña , Puta, princesa, caye, Cayetana….