tres quarentons i un de gairebé 30 al Puigmal el dia de més calor de l´anys. L´estat de forma era divers però si la fita era arribar a dalt, això ho vam fer-ho tots.
No cal esmentar les seqüel.les de tot plegat perque no es qüestió de desprestigiar-nos però set hores caminant passen factura al més pintat.
Jo anava amb els dos millors amics que un es pot imaginar i realment vam exercir com a tals, els que podien esperant els que no podien, alguns xungos a la pujada, d´altres cascats en les baixades ( els putos quadriceps!!!!). Algú vacil.lava un altre es picava, però això és així des de (ara si), fa més de 30 anys.
I hem anat creixent, sempre de costat, tenint-nos localitzats, sempre a la vista, perque qui ho necessiti no li calgui cridar perque l´altre el pugui sentir.
Uns afortunants que porten molt de temps currant-s´ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario