Un petit rotllo i la Sara Mclachlan

Va, que  tinc  ganes de  xerrar:

Resulta que  sempre m´ha agradat el nom de  Sara.

Primer perque de  petit , a les classes de  catequessis del Pare Sebastià, ja flipava  amb  la història d´Abraham  a qui Déu  va ordenar que sacrifiqués al seu primogènit, Isaac.
Jo m´imaginava el pobre nen com  pujava la muntanya carregat amb un farcell de llenya  mentre preguntava al seu pare: papa , papa: on està la cabreta que hem de sacrificar?....  mentre el vell li contestava, tranquil nen que la "cabrona" ens espera a dalt el turó.
Mare de  Déu quina intriga! Mentre miràvem la  diapositiva del vell  sàdic enlairant  la daga  la de coses que se´ns passaven pel  cap. La primera que  Déu era un autèntic cabró i la  segona que  si allò era una moda valia més que quan  arribessim a casa  ens  afanyessim a  fer els deures i no expliquessim massa  el que ens  havien ensenyat.
Però no, mira.... resulta que Déu no era un cabró si no un catxondo al que li agradaven les brometes xungues... una mena de precursor  del  jackass, perque ens  entenguem....
Amb els  anys  la història d´Abraham i Isaac ha pres una altra  dimensió. Diu la Bíblia que Sara era estèril i que Abraham la va prenyar quan aquest tenia noranta anys... jaja..
Cap la possibilitat que la nit de marres el vell s´hagués fotut un festival d´astromoni i que l´al.lucinació li donés per empinar "la gran daga"  però ....no se , no se.
També diuen que la Sareta era molt bella i molt més intel.ligent que el seu home....
Ara s´enten la mala llet que  sempre han tingut els  jueus. En el fons mai s´havien cregut ni la historieta d´un pare nonagenari ni el  gran conte de la Marieta i el colom . Un home  traït és un home perillós.
Deixem la Bíblia i tornem més a prop...
Sara és també el nom de la  primera dona de quatre dels cinc fills  reconeguts de  Dylan. Una merda perque si en comptes de  quatre  n´hagués  tingut sis , és a dir una sis-quatre, ara  m´estaria  sortint una conya collonuda imitant l´anunci  d´aquella cerveseta amariconada ...
No arriba al  divertiment que es  veure com els pobres  cambrers  apunten un cafè sol descafeinat de màquina amb  got o un tallat descafeinat de  sobre curt de  cafè  amb la llet freda i sacarina, però té el seu punt.
Posa´m un Shandy... un què?..... un champú... un què? ( compte que si el cambrer es  tia es pot creure que li estàs insinuant que porta el cabell brut i probablement  caigui babeta sal.libera, insípida i incolora, en la  teva beguda)... una clara..... ahhhhhhhh, cerveza con limoná de toa la  vida.....
Donç bé, la dona de  Dylan  es  veu que era una mística( o el que ara anomenaríem com a pseudo-psicòtica o tarada)  i  quan  el  va deixar  les grans emisores de  ràdio americanes   deien: " El jueu de Minessotta es divorcia" (.... jajajaja ho veieu?????? Abraham , Josep i Dylan).....
Per anar acabant diré que Sarah es  una de les meves  cançons preferides de Fleetwood Mac-Stevie Nicks i el nom  del cognom més impronunciable de les cantautores canadenques, nascuda a Nova Escòcia....Mclachlan.
Sempre  he tingut problemes  amb els  buscadors del you tube per trobar aquesta  cançó, primera perque  no li encertava el cognom ni a la de tres   i segona( després de la sis-quatre) perque si posava I love you em sortien milions i milions d´entrades( la més curiosa la d´un indi chamaquito de Quito-Ecuador, baixet i grassonet , que cantant a Frank Sinatra li professava el seu amor etern a la Bar Raffeli  ) Optimista el noi....
Però es  veu que, des de el cel, la Sara ha deixat sortir a l´Abraham( El pobre il.lús encara es creu que ella s´ha empassat l´excusa  de que Déu el  cridava)  i m´ha il.luminat en trobar aquesta meravella, de la que  havia perdut el rastre i la memòria  fa alguns anys...
Gràcies Sara.