Aquesta ja estava traduïda al blog, però com és temps d´estiu i estan de moda les reposicions… jejejeje. Faltava però la música
En Dylan sempre ha explicat històries. Com a bon trovador sempre hi ha un polsim de poesia, la justa per fer-la màgica.
Aquesta és una història d´amor correspòs en el que ella , en un moment determinat, diu que “no”,. “Ves cap a casa i viu una vida tranquila”….
Però ell, aclaparat, se n´adona que el seu sacrifici fa més gran el seu amor per ella…., sap que sempre estarà amb ell, que no marxarà mai, faci el que faci, digui el que digui, encara que estigui “trapped in the fires of time”( atrapat en els incendis del temps), guau!, com la canta
L´última estrofa és sublim “ de vegades sembla que ningú em va arribar a veure mai aquí “
Sentir que no passes de llarg, que algú s´atura i pregunta per tu , sentir.-te observat, cuidat i mimat i que vegin el teu veritable “jo” és una sort incontestable.
Observeu la gran dicció i musicalitat cantada de Dylan. Si feu una mica de memòria veureu no que recordeu apenes cançons que expliquin històries i ho facin tant bé
No hay comentarios:
Publicar un comentario