miércoles, 3 de agosto de 2011

Xerrera

 Una mica més de xerrera abans de continuar  treballant a les 5 de la  tarda quan hauria d´haber plegat a les 2


Mentre els indignats    van fent  repicar les olles  i estan un mes  de gorra  a la Plaça Catalunya i mentre els menys agosarats continuen anant-se de festa , birra va i birra ve, amb la  santa consigna de que ells no poden  fer res per  canviar el sistema( o simplement passen de  tot), el deute públic espanyol ha  superat la barrera dels 400 punts.  Catacrack.

Per resumir-ho és tan fácil com dir que els diners que em presten els hauré de tornar amb més interessos dels normals. I com podré tornar el  capital que em deixen  i  els seus   interessos? Donç  com  ho fan les  families normals( ara em dono de  baixa del mòbil, ara no vaig a  sopar, ara retallo per aquí, ara per allà….) .-

L´Estat té dues  maneres de  finançar aquest sobre cost, o pujar impostos o retallar despeses…. Ahir llegia que entre l´Hospital de Calella  i el de Blanes  faran  fora a més d´un centanar de persones  i que més de  1.200  veuran reduïts els plusos, jornades  laborals i conseqüentment nòmines….Quantes hipoteques no es podran pagar? Quants matrimonis o parelles  es trencaran per no suportar  una pressió   que l´Estat del Benestar no ens  ha ensenyat? Quantes persones començaran a vagar per aquests carrers de Déu tirant currículums sense  cap mínima expectativa decent de trobar feina? Quants d´ells s´avergonyiran i ho pagaran amb els que més estimen? Quants d´ells hauran de dir que no quan els seus  fills els demanin anar al cine?

Pensar que  res d´això ens  pot afectar és il.lusori i pensar que passi el que passi ho superarem és fictici. A la majoria no ens  han entrenat per patir.. Imaginem-nos un mal de queixal bestial…. No el podem controlar, ens descol.loca, ens  fa rebotir-ho  tot contra la paret, ens  incita  a xutar-nos de  whisky  perque ens adormi el dolor…Contra el mal de  queixal ,voltaren, però, i contra el dolor de l´ànima….???

Aquesta  setmana el Tribunal Constitucional refrendava la tesis dels  bancs  en el sentit de que quan no puguis pagar una hipoteca treuran el  teu pis a  subhasta i amb el que en treguin pagaran el que deus. Pero si amb el que treuen no arriba a pagar tot el deute, el continuaràs devent amb els  teus propis béns , nòmina etc etc. Sense pis i amb deutes. Ja.

Si veus  qualsevol noticiari te n´adones que  el rigor brilla per la seva absència. En comptes de conscienciar el que  fan és distreure´ns amb tonteries, les mateixes tonteries amb les  que vivim  cada  dia,  fins  que arriba  aquell dia en el que ens adonem  que  les tonteries no ens serveixen, no ens omplen, no en tenim prou, en volem més, les gracietes dels compis  de birres ens la rebufen…

Em sap greu que  tres  nanos es  matin en un accident de tràfic a Zamora però aquesta noticia no es mereix una primera plana a un diari estatal . Mentre no ens passi a  nosaltres vivim en el mon  feliç d´Aldous Huxley, compadint-nos absurdament, de les penes concretes i puntuals d´uns altres.

M´espanta. No m´agrada el que  veig i la meva intuició em diu que no millorarem a curt termini. Com deia  Bob Dylan,  m´importa una merda l´economia, m´importa  una  merda l´astronomia, però el que  realment em  carda es  veure a la  gent que estimo com es tornen uns ninots en mans dels altres….

I qui són aquests altres… una hipoteca que he de pagar si o si, un jefe que m´explota mes sabedor de la meva precarietat i de que necessito la  feina, un fill que s´avergonyeix de mi perque no li dono el mateix que els donen els pares a amics seus,  una parella desquiciada pels nervis…..

Veieu com si que ho tenim a la vora?

No hay comentarios:

Publicar un comentario