DON´T GIVE UP-PETER GABRIEL

El divendres  vaig sortir amb un bon amic meu, un tio que el seu  objectiu més proper és córrer 1 km  en menys de  5'30m. És increïble que el seu futur laboral es concreti en tal xorrada, però les coses estan molt difícils( n´hi han masses que no en són conscients i passen de  tot)  i dono fe  que el xaval està lluitant contra tot el que ell és per aconseguir-ho.

Sota la influència subliminal de dos  gin tonics i una  botella de vi negre vam caminar  un parell de vegades el nostre  poble  . No vam parar de  riure ni un moment  i per Déu que la seva  situació personal no és per descollonar-se de  res.

Ell i jo ens semblem  com un ou a una  castanya i encara que ell no ho sàpìga l´admiro profundament. No té res material però està envoltat de  gent que l´estima i que l´aprecia per la seva noblesa, per dir el que pensa, per mullar-se, per no amagar-se, per donar  la cara  en tot, per que és molt bona gent....

De veritat que li desitjo que  superi les proves de setembre.  Però si no ho fa segur que trobarà moltes espatlles  en les que abraçar-se i això nens és un puto privilegi.

Jo sense  cap dubte li oferiré la meva  com ell me la va  oferir l´any passat.

Però escolta´m bé, per  fer el que  fan  en el  video necessitaré mitja dotzena de gin -tònics... Mariconades, les  justes.