viernes, 11 de mayo de 2012

Un trencaclosques anomenat amor-Marta MItjans

Estimada Marta:

Abans de  llegir-te tenia por de la trencadissa. Sabia de  què parlava  i li deia a un gran amic  meu, que per  casualitat és el teu pare, que et tingués sempre en cura, que un món tan  gran és molt difícil d´avastar  alhora que es multiplica en  fragilitat. No calia  que l´entenés,  no devia jutjar-lo, només calia acompanyar-lo a prop i estar alerta per quan el cridessin.

Aquest matí l´he acabat i he mirat al meu voltant. Tres de  cada quatre viatgers estaven enganxats als seus mòbils, ningú conversava. Per què tot s´ha tornat tan fred? Si necessitem  parlar i que ens parlin perque ho hem deixat tot als dits d´un missatge?

Per por. Per por a perdre. La distància s´ha convertit en refugi, i el refugi l´hem tornat banal, perque la banalitat és insípida i incolora. Ningú escriu poesies a una màquina, no pot percebre que les meves paraules no importen, que només els ulls són els nostres nens borratxos , que només ells diuen la  veritat. La distància no ens dona  absolutament res.

Però s´equivoquen. Però no saben que s´equivoquen. Que no hi ha cap covard que faci història.- Que com els crims, no hi ha cap defensa  perfecta.Tothom amb més o menys  mesura, ho reconegui públicament o no, necessita estimar i que l´estimin

Per això és millor atacar, donar primer. Ser valent és l´única opció digna. Saber que podem perdre, que la porteria es gran, salvatge, vulnerable,  inconscient, terriblement lliure, terriblement bella.

Gràcies . Tenia por per tu però ja no m´en fas. Jo d´estimar  ja en sabia. Ara sé que tu també en saps.

Ja has guanyat. Ara toca divertir-te. Fes que creguin el que vulguin, despita´ls en la ficció, que et vegin en la Sol, que els esgarrifi veure-t´hi.

Estimada Marta: "Ets una sola i moltes" , però només els valents et podran tenir


2 comentarios:

  1. Estimat Enric,

    Un cop més, t'agraeixo que formis part del món del meu pare. I també del meu. Estic contenta que hagis estat la primera persona de rebre el llibre, i també de llegir-lo. Perquè confio en tu. Perquè ets escriptor. Perquè tu també vas ser el primer de regalar-me totes les paraules que vas voler ensenyar al món. Tinc sort de conèixer-te. I de saber que mai et deixaràs vèncer per un missatge en un vagó de tren. Des d'ara i fins sempre, sabrem que tots dos volem lluitar per ser valents. Una forta abraçada,

    MARTA MITJANS

    ResponderEliminar
  2. Tot just acabo de parlar amb tu, per telèfon. "Has destil·lat amor d'una manera brutal", m'has dit. M'has donat molta força. En escriure la novel·la estava tan convençuda com ara que l'amor és el més important del món. Avui, a més a més, un poeta em diu que he tingut raó. ESTIMA. AMB EL COR, AMB ELS ULLS, AMB LES MANS. AMB EL COS. AMB L'AMOR. I SENSE LLEIS.

    ENS VEIEM EL 12 DE JUNY!

    MARTA MITJANS

    ResponderEliminar