Que  no us passi res pobres lectors, màrtirs de cels guanyats, anònims incauts que encara no heu plegat en acabar aquesta frase.

Ja estic operat. Tinc una cama pelada, pollastre de carquinyoli, suau com un peluix , mig àrab dels primers sols de juliol i bernissada d´ oli d´ ametlla , una trampa ratera perque la curiositat de les dones s´ apropi i pugui veure´ls-hi l´ escot. Sense malícia però amb molta determinació.

La segona la tinc d´ elefant, embenada i repulsiva per tothom menys per en Juanca. Per això la metgessa, a qui no li he pogut veure la vall del Jordà per culpa del valium que m´ ha donat a traició, m´ ha recomanat no sortir gaire aquests tres dies .

Corren rumors que com el vell de la Sarsuela no domina gaire els continents, no enten el gps , li han retallat al xofer, i ha vist quatre negres maduixaires, ha arribat  amb la seva Harley i casc d´ aviador japo al Maresme creient que està a Botswana.

La tercera cama, que no han pogut estirar-la  fins arribar a mides visualment decents, m´ha donat un bon ensurt.

La tia cabrona ha estat l´ última en despertar-se quan normalment és la primera. Està més entrenada que un milicià israelita i més susceptible que un xoni empastillat amb ganes de bronca.

Semblava que els valiums s´ havien menjat la molla. He fet un exercici de memòria històrica, he recuperat la bellesa i tot s´ ha posat al seu lloc.

En fi us deixo.  Els pròxims tres dies us cansareu de mi però com que no em dieu mai res, us foteu.

Pd.- Gràcies per tots els que m´heu trucat i wassejat per interessar-vos per la meva salut. Sóc molt afortunat en tenir molts i molt bons amics