Dues de la Brandi

Com m´agrada aquesta tia!!!

Ruixat

Sóc com la pluja en  un ruixat

que s´emporta tot el que desitges,

i dic adéu amb el sol en els meus ulls

m´agradaria estar allà aquesta nit.

Sóc  com el vent en una  gorja,

estic allà però en un segon ja he  marxat.

Allà on et trobes estàs envellint en pau

desitjaria  estar allà per veure-ho,

però vaig fotre el camp

com una bala perduda.

En aquesta habitació plena de gent

em trobo molt sola

Sóc com la pluja en  un ruixat

que s´emporta tot el que desitges,

i dic adéu amb el sol en els meus ulls

m´agradaria estar allà aquesta nit.

Tu ets com una marea en el gran gran blau

perque sempre estàs allà quan et necessito.

I quan necessitis algú que t´ajudi,

Estaré allà per tu,

Estaré allà per tu.

El camí més dur cap a  casa

Algunes  vegades perdo la fe en la  sort,

I no sé on vull estar quan  maduri,

Només  faig que comptar la pluja

desgastant una i altra vegada el terra que trepitjo.

Desitjaria poder trobar  una ànima  per  robar-la

Jo podria ser el motor,

Tu podries ser les  rodes

Però quan conduissim  cap a casa

Mai  més t´hauries d´amoinar

Sobre si et quedaries o no sol

Ohh Segueixo el meu camí,

i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera

Vaig  plorar tota sola

Sé el que vol dir ser tu mateixa

Per totes les coses que he conegut

sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,

Les llavors que he sembrat

agafant el camí més dur cap a casa

Mai vaig aprendre del tot a  seguir les regles

mai vaig ser bona per anar a  dormir

quan hi havia lluna plena

Em tornava boja  mentre els planetes giraven.

Algunes  vegades m´agradaria començar de nou

Intentaria  fer bé les coses d´una vegada per totes,

No traspassaria la  linea

Això és el que faria si pogués tornar enrera

Ohh Segueixo el meu camí,

i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera

Vaig  plorar tota sola

Sé el que vol dir ser tu mateixa

Per totes les coses que he conegut

sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,

Les llavors que he sembrat

agafant el camí més dur cap a casa

Et diré  com vull viure:

Oblida´t de prendre,

Oblida´t de donar.

Vull deixar aquesta ciutat

Simular la meva  mort

I que no em trobin mai més

Ohh Segueixo el meu camí,

i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera

Vaig  plorar tota sola

Sé el que vol dir ser tu mateixa

Per totes les coses que he conegut

sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,

Les llavors que he sembrat

agafant el camí més dur cap a casa

I Algunes  vegades perdo la fe en la  sort,

I no sé on vull estar quan  maduri,

Només  faig que comptar la pluja

desgastant una i altra vegada el terra que trepitjo.

Desitjaria poder trobar  una ànima  per  robar-la

Jo podria ser el motor,

Tu podries ser les  rodes

Però quan conduissim  cap a casa

Mai  més t´hauries d´amoinar

Sobre si et quedaries o no sol

Per totes les coses que he conegut

sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,

Les llavors que he sembrat

agafant el camí més dur cap a casa