viernes, 24 de mayo de 2013

Dues de la Brandi


Com m´agrada aquesta tia!!!


Ruixat

Sóc com la pluja en  un ruixat
que s´emporta tot el que desitges,
i dic adéu amb el sol en els meus ulls
m´agradaria estar allà aquesta nit.

Sóc  com el vent en una  gorja,
estic allà però en un segon ja he  marxat.
Allà on et trobes estàs envellint en pau
desitjaria  estar allà per veure-ho,
però vaig fotre el camp
com una bala perduda.
En aquesta habitació plena de gent
em trobo molt sola

Sóc com la pluja en  un ruixat
que s´emporta tot el que desitges,
i dic adéu amb el sol en els meus ulls
m´agradaria estar allà aquesta nit.

Tu ets com una marea en el gran gran blau
perque sempre estàs allà quan et necessito.
I quan necessitis algú que t´ajudi,
Estaré allà per tu,
Estaré allà per tu.


El camí més dur cap a  casa

Algunes  vegades perdo la fe en la  sort,
I no sé on vull estar quan  maduri,
Només  faig que comptar la pluja
desgastant una i altra vegada el terra que trepitjo.
Desitjaria poder trobar  una ànima  per  robar-la
Jo podria ser el motor,
Tu podries ser les  rodes
Però quan conduissim  cap a casa
Mai  més t´hauries d´amoinar
Sobre si et quedaries o no sol

Ohh Segueixo el meu camí,
i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera
Vaig  plorar tota sola
Sé el que vol dir ser tu mateixa
Per totes les coses que he conegut
sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,
Les llavors que he sembrat
agafant el camí més dur cap a casa

Mai vaig aprendre del tot a  seguir les regles
mai vaig ser bona per anar a  dormir
quan hi havia lluna plena
Em tornava boja  mentre els planetes giraven.
Algunes  vegades m´agradaria començar de nou
Intentaria  fer bé les coses d´una vegada per totes,
No traspassaria la  linea
Això és el que faria si pogués tornar enrera

Ohh Segueixo el meu camí,
i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera
Vaig  plorar tota sola
Sé el que vol dir ser tu mateixa
Per totes les coses que he conegut
sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,
Les llavors que he sembrat
agafant el camí més dur cap a casa

Et diré  com vull viure:
Oblida´t de prendre,
Oblida´t de donar.
Vull deixar aquesta ciutat
Simular la meva  mort
I que no em trobin mai més

Ohh Segueixo el meu camí,
i miro tots els cops que hauria d´haver tornat enrera
Vaig  plorar tota sola
Sé el que vol dir ser tu mateixa
Per totes les coses que he conegut
sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,
Les llavors que he sembrat
agafant el camí més dur cap a casa

I
Algunes  vegades perdo la fe en la  sort,
I no sé on vull estar quan  maduri,
Només  faig que comptar la pluja
desgastant una i altra vegada el terra que trepitjo.
Desitjaria poder trobar  una ànima  per  robar-la
Jo podria ser el motor,
Tu podries ser les  rodes
Però quan conduissim  cap a casa
Mai  més t´hauries d´amoinar
Sobre si et quedaries o no sol
Per totes les coses que he conegut
sembla que sempre agafo el camí més dur  cap a casa,
Les llavors que he sembrat

agafant el camí més dur cap a casa




1 comentario:

  1. M'agrada aquesta Brandi, no la coneixia... massa dies sense passar per aquí!

    ResponderEliminar