No només jo tinc una extensa i prolifica vida social . Els de casa m´han deixat sol( amb l´Arnau que havia d´estudiar) per fer una marxa solidària i he tingut temps per escriure alguna cosa( aquest post, l´anterior de l´Anjani i traduir una cançó del Tommy que em sevirà pel Tom Frost de la setmana que ve). Gràcies family!
És veritat que m´agrada escriure però
m´agrada més parlar, per tant que escrigui i llegeixi poc és
per mi una fantàstica noticia… Alabado
sea el Señor Ohhh Aleluya!!!
Firmat: El lloro …( Prada diu
que cada
dia em semblo més a la meva Tia
Vicenta i que em repeteixo més que l´All
i Oli … segurament tindrà raó)
Estar amb gent és bastant més arriscat que estar sol. Quan estàs sol, o
quan estàs escrivint a la llunyania (que ve a ser el mateix) , ets the one and only, simply the
best…. I si trobes algú millor que tu l´admires en secret, l´enveges, l´adores i
fins i tot, en alguns casos, pot ser objecte de les teves fantasies….
Però què voleu que us digui!, em
mola més parlar-hi , trobar-li les cagades i que ells em trobin les meves, fer-nos humans i sobretot accessibles. Prefereixo
tenir més amics que gent a la que seguir o
gent que em segueixi.
Per tant els objectius són dos molt
clars; el primer és alimentar i consolidar als que tinc i el segon és buscar-ne de nous( o semi –nous) .
Bé, tot aquest rotllo és per dir
que tinc
ganes d´anar a dinar un dia amb alguns/algunes de vosaltres( No dic noms perque són un autèntic especialista en fotre la pota i segur que me´n deixo algun). Costarà quadrar
les respectives agendes però que ho intentaré, segur… Esteu avisats/avisades.
He de tenir cura que la meva
invitació sigui subtil, elegant i acurada. Per tant he traduït la que per mi és
una de les grandissimes joies ocultes del Leonard Cohen. Com ho som la majoria
de nosaltres, joies ocultes a tots els
altres. Es tracta només de donar el primer pas....
I ara toca descapullar aquesta meravella , la cançó que em va ensenyar , en certa manera, que abans de
jutjar ens hem d´acceptar a nosaltres
mateixos, siguem com siguem.
Sembla que
fa molt de temps, Nancy
Sembla que
fa molt de temps
que la Nancy estava sola,
mirant a la tele aquell show de mitjanit
a través d´una pedra semi-preciosa.
A la casa de l´Honestedat
el seu pare estava en un procés judicial
A la casa
del Misteri
No hi havia absolutament ningú.
No hi havia absolutament ningú.
Sembla que fa molt de temps,
quan cap de
nosaltres era fort,
i se n´ anava
al llit amb tothom.
Ella mai va dir que ens esperaria
Tot i que ella estava més sola que ningú.
Crec que ella es
va enamorar
de cadascu de nosaltres l´any 1961
Sembla
que fa molt de temps
Que la
Nancy estava sola
amb una pistola del 45 rera el seu cap
un telèfon sempre obert…
Nosaltres li vam dir que era molt bella.
Nosaltres li vam dir que era lliure
Però cap de
nosaltres se la volia trobar
A la casa del Misteri, a la casa del Misteri.
I ara mires
al teu
voltant
I la veus
a tots els llocs.
Molts usen
el seu cos.
Molts pentinen els seus cabells
I en la nit
més profunda
Quan tu estàs fred i insensible
l´escoltes com ella et parla sincerament
i et diu que està feliç de que hagis vingut
l´escoltes com ella et parla sincerament
i et diu que està feliç de que hagis vingut
Ella està feliç de que hagis vingut.
¿perder amigos con el tiempo o perder el tiempo con los amigos?
ResponderEliminarEnhorabuena, elijes la opción más sabia siempre es mejor la comunicación oral, el cara a cara con amigos, con uno mismo...
Estupendas las dos entradas de hoy.
Ueeee, m'encanta aquesta cançó del Cohen, la lletra és brutal i la música és preciosa, vaig tenir un nòvio que me la va dedicar un cop (crec que era un moment especialment turbulent...), aquesta versió també és molt maca (hauré d'investigar aquest Scott Matthews).
ResponderEliminarSobre aquesta invitació oberta, em sento al·ludida, val? (després igual em fa por el directe, però vaja, així en principi, m'hi apunto).
"Nosaltres li vam dir que era molt bella.
ResponderEliminarNosaltres li vam dir que era lliure
Però cap de nosaltres se la volia trobar".
Algunes paraules sense fets no valen ni un ral. I és que "qui cregui que les coses són tan fàcils de dir com de fer és que és un imbècil integral", diu un amic meu escriptor que és bo de l'hòstia. Aquesta cançó també parla de mi, jo també pentino els seus cabells. Gràcies, Bagué, per aquestes troballes ocultes que ens descobreixes. Petons
Sempre és un plaer visitar-te, Enric i enriquidor !
ResponderEliminarm'ha sortit un joc de paraules ;-)
fins aviat !
joan