domingo, 26 de mayo de 2013

Seems so long ago Nancy-Leonard Cohen

Cohen mai ve  sol...

No només jo tinc una extensa  i prolifica  vida social . Els de  casa  m´han deixat sol( amb l´Arnau que havia d´estudiar)  per fer una marxa solidària  i he tingut temps per escriure alguna cosa( aquest post, l´anterior de l´Anjani i  traduir una cançó del Tommy que em sevirà pel Tom Frost de la setmana que ve). Gràcies  family!
  
És veritat que m´agrada escriure però  m´agrada més parlar, per tant que escrigui i llegeixi  poc  és per mi una  fantàstica noticia… Alabado sea el Señor Ohhh Aleluya!!!

Firmat: El lloro …( Prada  diu que  cada  dia  em semblo més a la meva Tia Vicenta i que em  repeteixo més que l´All i Oli … segurament  tindrà raó)

Estar amb gent és bastant més arriscat que estar sol. Quan estàs sol, o quan estàs escrivint a la llunyania (que ve a ser el mateix) , ets  the one and only, simply the  best…. I si  trobes  algú millor que  tu  l´admires en secret, l´enveges, l´adores i fins i tot, en alguns casos, pot ser objecte de les teves  fantasies….

Però què voleu que us  digui!, em mola més parlar-hi , trobar-li les cagades i que ells em trobin les meves, fer-nos  humans i sobretot accessibles. Prefereixo tenir més amics que  gent a la que  seguir o  gent que  em segueixi.

Per tant els  objectius són dos molt clars; el primer és alimentar i consolidar als que tinc i el segon és  buscar-ne de nous( o semi –nous) .

Bé, tot aquest  rotllo és per dir que  tinc  ganes d´anar a  dinar un dia  amb alguns/algunes de  vosaltres( No dic  noms  perque són un autèntic especialista en fotre la pota i segur que me´n deixo algun). Costarà quadrar les  respectives agendes  però que ho intentaré, segur… Esteu avisats/avisades.

He de tenir cura que la meva invitació sigui subtil, elegant i acurada. Per tant he traduït la que per mi és una de les grandissimes joies ocultes del Leonard Cohen. Com ho som la majoria de nosaltres, joies  ocultes a tots els altres. Es tracta només de donar el primer  pas....

I ara toca descapullar aquesta meravella , la cançó que em  va ensenyar , en certa manera,  que abans de  jutjar ens hem d´acceptar a nosaltres  mateixos,  siguem com siguem.


 Nota tècnica.- la  cançó està interpretada per un cantautor britànic que es diu Scott Matthews, que ho fa molt bé... apte per aquells moments que necessiteu narcòtics.Absteniu-vos els eufòrics.






Sembla que  fa molt de temps, Nancy

Sembla que  fa molt de  temps
que la  Nancy estava sola,
mirant a la tele aquell show de  mitjanit
a través d´una pedra semi-preciosa.

A la casa de l´Honestedat
el seu pare estava en un procés judicial
A la casa  del  Misteri
No hi havia absolutament ningú.
No hi havia absolutament ningú.

Sembla que fa molt de temps,
quan cap de  nosaltres era  fort,
la Nancy portava unes mitges verdes
i se n´ anava  al llit amb tothom.
Ella mai va dir que ens esperaria
Tot i que ella estava més sola que ningú.
Crec que ella es  va  enamorar
de cadascu de nosaltres l´any 1961

Sembla  que  fa molt de  temps
Que la Nancy estava sola
amb una pistola del 45 rera el seu cap
un telèfon sempre obert…
Nosaltres li vam dir que era molt bella.
Nosaltres li vam dir que  era lliure
Però cap de  nosaltres se la volia trobar
A la casa del Misteri, a la casa del Misteri.

I ara  mires al  teu  voltant
I la veus  a  tots els llocs.
Molts usen  el seu cos.
Molts pentinen els seus cabells
I en la nit  més  profunda
Quan tu estàs fred i insensible
l´escoltes com ella et parla sincerament
i et diu que està feliç de que hagis vingut
Ella està feliç de que  hagis vingut.

4 comentarios:

  1. ¿perder amigos con el tiempo o perder el tiempo con los amigos?
    Enhorabuena, elijes la opción más sabia siempre es mejor la comunicación oral, el cara a cara con amigos, con uno mismo...
    Estupendas las dos entradas de hoy.

    ResponderEliminar
  2. Ueeee, m'encanta aquesta cançó del Cohen, la lletra és brutal i la música és preciosa, vaig tenir un nòvio que me la va dedicar un cop (crec que era un moment especialment turbulent...), aquesta versió també és molt maca (hauré d'investigar aquest Scott Matthews).
    Sobre aquesta invitació oberta, em sento al·ludida, val? (després igual em fa por el directe, però vaja, així en principi, m'hi apunto).

    ResponderEliminar
  3. "Nosaltres li vam dir que era molt bella.
    Nosaltres li vam dir que era lliure
    Però cap de nosaltres se la volia trobar".

    Algunes paraules sense fets no valen ni un ral. I és que "qui cregui que les coses són tan fàcils de dir com de fer és que és un imbècil integral", diu un amic meu escriptor que és bo de l'hòstia. Aquesta cançó també parla de mi, jo també pentino els seus cabells. Gràcies, Bagué, per aquestes troballes ocultes que ens descobreixes. Petons

    ResponderEliminar
  4. Sempre és un plaer visitar-te, Enric i enriquidor !

    m'ha sortit un joc de paraules ;-)
    fins aviat !
    joan

    ResponderEliminar