Compte! És un disc molt raro perque està gravat com si fos els anys 40, la qualitat del so és molt dolenta i la veu gairebé distorsionada.
Si volia donar-li un efecte "vintage" el Neil s´ha passat tres pobles.
Però el que no ha perdut el canadenc és el bon gust.-
Entre les versions hi ha aquest clàssic popularitzat per la Patsy Cline .
Us poso dues versions, la primera de la mateixa Cline i la segona del Willie Nelson amb la Sheryl CRow perque pogueu escollir si esteu bojos o boges.
El que si que us recomano és que la feu servir com anestèssia, us apropeu suaument tot murmurant-la i ataqueu el flanc esquerre del seu coll, que és el que més li agrada!
Oh yeah!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario