POST(UM) PEL MEU AMIC I MESTRE ANTONIO HIDALGO

"....I aleshores serà quan convertirem aquesta tristesa en un repte.  El repte de  fer que, estiguis on estiguis, et puguis sentir sempre orgullós de nosaltres...."

Silenci que sona  la música.

Descansa en pau amic,,,

A las aladas almas de las rosas

del almendro de nata te requiero,

que tenemos que hablar de muchas cosas,

compañero del alma, compañero.

( Miguel Hernández- Elegía)

The End

( El final)

Aquest serà el final del camí,

quan el meu cos i la meva ànima,

moltes vegades maltractats

i ressentits

marxin cap a casa.

Aquest serà el final de la guerra

quan finalment deposem

les pistoles i les espases

i marxem tots cap a casa.

Amb un mar

tan ample i tan traidor.

Amb una terra,

tan fosca i tan perillosa

Com podem tenir un lloc ben lluny on anar?

Aquest serà el final de tantes lleis,

La Bíblia, el Corà i la Torà

s´hauran perdut

i hauran marxat

Aquest serà el final

de tants abraços forçats

de mendicar per una mica de pa,

de tanta buidor

que portem dintre.

I el mar

tan ample i tan traidor

I la terra

tan fosca i perillosa

Tot tan lluny

i deixat enrere!!!

Oh!

Aquest serà el final de la guerra

quan finalment deposem

les pistoles i les espases

i marxem tots cap a casa.