lunes, 26 de mayo de 2014

POST(UM) PEL MEU AMIC I MESTRE ANTONIO HIDALGO




"....I aleshores serà quan convertirem aquesta tristesa en un repte.  El repte de  fer que, estiguis on estiguis, et puguis sentir sempre orgullós de nosaltres...."

Silenci que sona  la música.

Descansa en pau amic,,,







A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

( Miguel Hernández- Elegía)




The End
( El final)

Aquest serà el final del camí,
quan el meu cos i la meva ànima,
moltes vegades maltractats
i ressentits
marxin cap a casa.

Aquest serà el final de la guerra
quan finalment deposem
les pistoles i les espases
i marxem tots cap a casa.

Amb un mar
tan ample i tan traidor.
Amb una terra,
tan fosca i tan perillosa
Com podem tenir un lloc ben lluny on anar?

Aquest serà el final de tantes lleis,
La Bíblia, el Corà i la Torà
s´hauran perdut
i hauran marxat

Aquest serà el final
de tants abraços forçats
de mendicar per una mica de pa,
de tanta buidor
que portem dintre.

I el mar
tan ample i tan traidor
I la terra
tan fosca i perillosa
Tot tan lluny
i deixat enrere!!!

Oh!
Aquest serà el final de la guerra
quan finalment deposem
les pistoles i les espases

i marxem tots cap a casa.

3 comentarios:

  1. Ell sempre s'ha sentit orgullós de nosaltres i nosaltres d'haver gaudit de tants anys al seu costat. No li tocava marxar encara.

    ResponderEliminar
  2. És fa tan dur perdre als amics ...
    Un silenci per a ell, una aferrada per a tu.

    ResponderEliminar
  3. Un comiat amb molt de sentiment.
    Una abraçada, Enric.

    ResponderEliminar