Setembre és un bon mes pels nous
llençaments musicals. Dels que em fan
més il.lusió trobar-me és el nou
disc del Glenn Hansard del que
ja conec dues peces a quina
d´elles millors, aquest segon disc dels Paper Kites i sobretot tinc moltes
ganes d´escoltar el nou projecte de la Natalie Merchant que no és .. “ nada más y nada menos” que una
revisitació a la seva primera obra en
solitari “ Tigerlily”
Anem primer donç amb els
Paper Kites, una de les meves debilitats , I dels
que ja he traduït coses en aquest
bloc.
Aquest és un altre disc de debut que recomano sense cap dubte. És una nineta anglesa de 23 anys que segueix el rastre( mai millor dit) dels seus fars, les intel.ligentíssimes i superbes Laura Marling i Rachael Sermanni.
Tranquilitza , i molt, que les generacions que vindran comencen a tenir els seus genis, les seves referències , algú que pensa diferent, que s´expressa diferent, que no retorça la seva ment per fer-la inaccessible sota el parassol d´una impostada fragilitat que no és res més que una vanitat desubicada.
La bellesa hauria de ser sempre el dictat de les distàncies curtes. Poder-te tocar(.)
Deixa´m entrar
( Let me in- Marika Hackman)
Oh, deixa´m entrar
l´aire aquí a fora és pesat
i jo he crescut massa prima i esquifida,
m´he estat asfixiant en aquest vent
que vomito per la meva pell
tossint AMOR amb sabor a primavera,
verd i famolenc d´oxígen.
Però jo podria ser la llum
que pogués encendre el maleït rastre
que tu seguiràs
cap a un cruel i durissím cor.
Jo sóc un cruel i duríssim cor.
Com un trist i gris carbonet
desplegat per tot el cel
aquesta lluna solitària
deixa petjades als meus peus,
que m´acompanyen cap al llit i
acaronen la meva cara feta de paper
i pentina els meus cabells
parlant paraules fetes de silenci
però amb les seves mans
Ella podria ser la llum
que m´ajudés a consolidar un rastre
que ells seguiran
cap a cruel i duríssim cor,
Jo sóc un cruel i duríssim cor.
Aixeco la meva copa mirant cap a l´est,
que s´aixequi a l´alba
i desperti d´una vegada el meu cor mandrós,
que bategui vida una altre cop.
Ara estic preparada.
Abans no ho estava.
Em vaig capbussar en el llac
per amagar les meves llàgrimes,
per ocultar les meves pors més coents
retorçant-me sobre l´herba i
respirant amb dificultat.
El cel es va tornar fosc.
El foc va quedar destrossat.
Al final vàrem poder dormir.
Quan les brases acabin per morir
elles no seran qui t´agafin de la mà
i et portin cap allà,
cap a un cruel i duríssim cor
Jo sóc un cruel i duríssim cor
Tornant amb el bus aquest migdia, ha sonat aquesta preciosa cançó en el meu ipod. Diria que m´he adormit en ella.
Deia Bukowski ( perdoneu que insisteixi però ara que he acabat "Mujeres" el tinc molt recent) que la gent no necessita l´amor, només necessita guanyar en una cosa o en una altra, i en l´amor és un bon camp de joc on conseguir-ho.
Li reia les gràcies al vell pervertit. El cabron sabia el secret. La tàctica és ben senzilla: entretenir, fer sentir a gust, relaxat i distès a l´altra i no fotre massa el ridícul quan fots un clau.
No sóc de claus virtuals però fa dies que tinc la imaginació molt relaxada. Intentar fer les coses bé, sense afanys de misticisme trascedental, conformant-me amb aquests escassos tres minuts.
A mi m´han fet un trànsit de luxe cap el son. Si a algú li serveix per alguna cosa que no perdi el temps en explicar-me-la. Joder. Que la disfruti!
Psst: Aquest titi britànica té només un disc que és boníssim. En aquest bloc he traduït també el The Greatest Lovers, altament recomanable
FRACASSAR PER TU
Cada vegada em costa més suportar-ho.
Crec que no podré plantar-li cara.
No crec que a tu això t´importi el més mínim,
tot el que vaig aconseguir per tu.
He estat el teu guanyador.
Per què t´allunyes de mi?
Et vaig comprar el cel
i tots els oceans
mirant-te només els ulls.
L´única cosa que no vaig poder fer
va ser fracassar per tu .
No em demanis que fracassi per tu.
Porto el pes de l´or penjat del coll,
la meva glòria sempre em deixa a la vista de tothom,
T´escric des de l´anècdota més furiosa, des d´una frase de les dones de Bukowski: "Besar-se és més íntim que follar. Per aquest motiu mai em va agradar que les meves nòvies petonejessin els homes. Preferia que se´ls follessin".
Quan la vaig llegir en veu alta es van escandalitzar. D´altres es van limitar a fer un gest que en apariència semblava condescendent , Vaig trigar temps en entendre aquest nou mètode d´auto-defensa: "Els zombies ultra-secs"
"Els educats" ( com deia Chinasky) són la nova divinitat, els més poderosos, les persones que es dibuixen a la perfecció per no ser atacades, els zeros, les amebes, el tofu, tots els vestits ignífugs per la vida.
Ja ho deies bé company: Hi ha gent que no coneix la bogeria: Quina vida més horrible han de tenir!
Recordo quan em deies: No té cap mena de sentit fer tractes amb els morts. Per aquest motiu he desistit d´argumentar el perquè del meu odi als tatuatges
Gairebé tots m´importen una puta merda.- Només els tendres es poden permetre el luxe de ser incorrectes.
La meva obligació no es ser-te necessària, ser
l´apèndix invisible del
teu frontó ególatra. Que t´admirin, que
t´aplaudeixin, i que
t´entenguin quan no et quedi més remei que admetre que no ets el Déu que et creus.
No vas néixer amb el dret natural de tenir-me. No sóc ni idiota
, ni temerària, ni tan valenta
com per sortir a la carretera
i trobar-me amb altres
cabrons que els hagi d´aprendre.
Em quedaré al teu costat,
correcta i educada com ho
he estat sempre, però per mi ets només un títol, un paper que vaig
firmar. Et necessito a tu com tu em necessites a mi . Per més que ho neguem , tots dos tenim por dels altres
Saps ¿ La solitud deixa molt temps per pensar. El meu
error va ser creure que no hi havien punts intermitjos , la virtut de viure entre les
ombres imperfectes de nosaltres
mateixos.
Era tan orgullosa que només podía permetre´m ser la víctima més
trista. Volia el pack complet
d´aquell petó i em vaig oblidar de
gaudir-lo
Ara entenc quan em
deia: Amor, sempre hi han
precipicis en els dos extrems.
Tant de bo pogués repetir qualsevol d´ aquells moments en algun lloc que no fos en els meus somnis
(Petit relat dedicat a totes
les dones que l´hagin llegit, per un
estiu d´aconteixements terribles
de violència de gènere .- Ens hem tornat
tarats del tot)
Això no és el que fa una bona
dona
( What a good woman
does)
No puc suportar més la càrrega d´aquesta guerra.
No puc fer-ho més!
Tothom ha quedat ferit. Ningú
ha guanyat.
Escolta´m bé;
No he perdut la meva veu
sense tu a prop meu
Puc explicar tota la veritat
sobre la teva fugida,
Però això no és el que fa una bona dona.
No sentis llàstima per tu mateix,
Sempre has tingut allò que has volgut.
Tothom t´ha vist com
recollies I foties el camp
I tot quan em vas escoltar dir:
No he perdut la meva veu
sense tu a prop meu
Puc explicar tota la veritat
sobre la teva fugida,
Però això no és el que fa una bona dona.
Oh.. el que fa una bona dona,
Això no és el que una bona dona,
Això no és el que fa una bona
dona.
No puc suportar més la càrrega
d´aquesta guerra.
No ho faré mai més, així que :
Escolta´m bé;
No he perdut la meva veu
sense tu a prop meu
Puc explicar tota la veritat
sobre la teva fugida,
Zula va ser un dels meus primers Summer Tales ( estiu 2013) amb un significat molt especial. Després la vaig traduir. I ara toca recuperar-la per posar-la definitivament a la memòria, com una de les cançons d´amor més belles que
s´hagin escrit mai, encara que no sigui massa coneguda.
Tanquem finestres Bagué!
Disfruteu-la en un lyric video fet per casa junt amb dos petits postres, la mateixa cançó cantada per les meves segones sueques preferides ( primer sempre Anna Ternheim) les First Aid Kit ( les de l´anunci del Kadjar)
I per últim una altra delicatessen. Una cançó dels primers àlbums de Phosphorescent, una delicada i bellissima cançó d´amor .
I remember evenings
when my dad would sing
Hiding in the hallways, I am listening
Keeping still my body until it’s borne aloft
Her hair is soft her breath is soft and her name is soft
And gather me completely in her sighing hands
My dove my dove my lamb
Born with ocean thunder underneath our veins
Lonelier than cows left standing in the rain
Holy when our weight into the waves is tossed
Though ships get lost and fish get lost and names get lost
She will wait to greet me where it meets dry land
My dove my dove my lamb
So. Careful of that language babe some words are stones
They’ll lead you out from town and leave you all alone
Past the mirrored diamond mares that run all night
Where camptown ladies sing that song ‘aw come aw wry’
But lo they sing it sweetly so I’ll understand
My dove my dove my lamb
Though my sight be near and my way be long
Though the light I chase be disappeared by dawn
I have seen her standing on the roofs at night
I have seen her silver figure bathed and bright
And I have seen her sleeping in the cold white sand
My dove my dove my lamb
So even in these cities where she’s haunting me
Even when my weariness is wanting me
Even when my wickednesses want to breathe
Even in these dirty clubs counting 1-2-3
I will keep a singing til I no more can
My dove my dove my lamb
And later if I’m better I’ll be born again
I’ll pull my newborn body from the thorns and limbs
Finding with my fingers where they’ve torn the page
From some ancient book all gold and worn from age
And writ upon it neatly though in trembling hand
My dove my dove my lamb
Then later in the evening I hear trumpets ring
I stretch out in the dark and I am listening
Studying the sadness in your perfect limbs
Move them under mine until they learn to blend
And I will keep repeating til they understand
My dove my dove my lamb
Quan ahir escoltava aquesta cançó en un preciós disc de versions del Leonard " Cohen- The Scandinavian Report" vaig pensar en el meu pare.
Està bé però molt dèbil. Totes les seves defenses se les ha quedat la Damm. El tracte que van fer amb ell va ser cruel. El van mentir.
Sabien que nosaltres no sabem explotar cap enfora, que sempre ho fem cap endins. Després de devastat no el van avisar que qualsevol droga que ens sembli que pot mitigar el dolor sempre s´acaba cobrant el seu propi preu.
A voltes penso que potser hauria estat millor que rebentessis alguna porta o que cridessis fins quedar ronc i no fer-te tan amic d´aquella gran filla de puta.
Però ara ja és tard.
De vegades, l´amor va tan per lliure, que s´equivoca
Avui era el meu primer dia
de semi-festa i he hagut de portar el meu pare
d´urgències. L´home està atropellat amb una sèpsia lleu en un destartalat box al que li falten els
diners que algú es va quedar injustament.
No entendré mai com poden dormir per
les nits.
Ara estic fent temps per sopar i després anar a
buscar a ma mare per portar-la a casa I que descansi. S´ha
desplegat tota l´artilleria. Els meus
nebots venen a dormir a
casa. La meva germana gran té que
treballar perque hem hagut d´ajudar a indefensos
banquers que ara es remullen a
les cales d´Eivissa.
Però he après a no odiar, ni
a reclamar una justicia que de
vegades sembla que la molt filla de puta vingui de genolls. He après a dir
adéu, a tancar portes
i quedar-me amb les que vull .
La meva germana petita s´ha emocionat quan el meu pare li ha
demanat perdó per posar-se malalt en el
seu primer dia de vacances . Jo també m´he emocionat quan m´ho ha dit ella .
Ara recordo
una frase que he tret del
magnífic llibre “ Blitz” del
David Trueba que diu:
“ Como todo lo que
tienes sin haberlo conquistado te resulta prescindible,
así el amor familiar, que se abre para
ti como un paracaídas, no
entra nunca en tus planes más urgentes de salvamento, aunque frena el derrumbe con su fortaleza de viga maestra”
Hi ha molta gent
que celebra els triomf de les
coses que conquereix encara que el preu siguin germans que no es parlin , encara que parlin un anglès fluïd després
d´haver-los matxacat amb tanta peli
subtitulada.
Jo he après ha
celebrar triomfs molt més
immensos: el meu fill gran m´ha dit:
papa, puc acompañar-te i així veure com està l´avi?
I això es mereix una grandíssima ( i senzilla) cançó d´amor
GOODBYE
( original de Steve Earle)
Popularitzada per Emmylou Harris
( Gran , gran versió de la meva sueca preferida Mrs Anna Ternheim)
Recordo perfectament
quan t´abraçava,
Totes aquelles llargues nits
En la que t´ho vaig fer passar tan malament,
En algun lloc
d´aquelles nits
Estic segur que
et vaig
fer plorar
Però el que no puc
recordar
és si tu i jo ens
vàrem arribar a dir adéu.
I ara torno a
recordar totes aquelles nits a
Mexico,
un lloc al que possiblement no hi torni mai més a la
vida,
