He amagat el teu nom en gairebé totes les frases. Fins i tot a la que hem deixat enrere hi sorties dibuixada, impecable i elegant, entre salts de tinta.
Però el teu nom és massa íntim com per deixar-lo i que me´l robin quatre o cinc paraules mal entrellaçades que no tenen ni l´honor ni la categoria per acompanyar-te.
Et prefereixo en mi, en l´absoluta profunditat d´un cor desballestat i imperfecte que , a batzegades, intentarà estimar-te sempre.
viernes, 8 de octubre de 2010
jueves, 7 de octubre de 2010
Ain´t talking, just walking(Bob Dylan)
No parlo, simplement camino.
Hi han persones que els agrada tenir-ho tot controlat.-
Quan parlem de relacions personals o laborals aquest domini només es pot fer de dues maneres: o bé escollir a algú amb el que puguis fer o desfer com et plagui amb un somriure a la boca o bé senzillament fer que et tinguin por.
Si escollim la primera opció el resultat és anular per complet qualsevol capacitat d´evolució, millora o enriquiment personal. Ademés de tremendament avorrit, simplement és perdre el temps.-
Baixar sempre es pot baixar( amb el risc de quedar-t´hi), el que es difícil i arriscat és intentar pujar.
Si elegim el despotisme, fer sempre el que ens vingui de gust a nosaltres, sense tenir en compte l´altre, inhibint la bondat, la tendresa, la comprensió i el sacrifici, ens trobarem (instintivament) que tampoc ens ho donaran tot, els tindrem sempre molt per sota de les seves possibilitats. És el regne dels tontos, el suicidi tan físic com emocional és estadísticament mínim.
Cap de les dues opcions ha de ser necessàriament negativa. Tot és un problema de coneixença. Si això és el que coneixes sempre estarà bé, sempre será correcte. El problema te´l trobes quan per interés o simplement per atzar, creues la frontera del teu propi món i et trobes que hi ha vida més enllà de tu mateix. No ho pots evitar i t´agrada.
Com passa a la ciencia , cap avenç és fàcil ni segur, necessita, per propia definició tècnica, creuar aigües pantanoses, on et faran sentir débil, insegur i moltes vegades decebut i desesperançat de poder assolir la teva fita.
És aleshores quan has de decidir entre parlar-teoritzar-fer el que creus convenient, o simplement, posar-te a caminar.
miércoles, 6 de octubre de 2010
Cohen again.- ALEXANDRA LEAVING
Moltes vegades, quan estem amb algú, sigui un amor, un amic, un familiar , ens aborda un sentiment de propietat i sobretot, d´exclusivitat. És el meu amor, el meu amic, el meu pare…
Pocs cops concebim que el mateix que sentim per ells ho puguin sentir ells per d´altres. Tots tenim tendència a marcar territori( com bèsties primitives que en el fons som) . Aprendre a compartir persones i sentiments és una assignatura que suspenem amb massa freqüència.
El Leonard ens dona aquí una sortida de geni. Primer de tot es tractaria de gaudir amb tota la intensitat possible els moments que et toquen, encara que siguis breus i escadussers, però són , en tot cas, els teus moments.
En segon lloc, assumir amb dignitat la possibilitat i la probabilitat altíssima de que marxarà.
I per últim , vestir el que et quedi d´admiració i d´agraïment( l´Al.leluia en ment), mai vestir-lo de tristor, odi, desesperació…
L´escena és molt senzilla; un home està amb una dona, la dona no el pertany i sap que marxarà.. El que sent i diu és pura màgia .
L´Alexandra se´n va.-
De sobte la nit es fa més freda,
el Déu de l´amor s´està preparant per marxar
L´Alexandra es recolza sobre la seva espatlla
mentre tots dos rellisquen entre els sentinelles del cor.
Sostinguts per la senzillesa del plaer,
guanyen a la llum, s´entrellacen sense cap forma,
i més radiants del que et puguis imaginar
tots dos cauen entre les veus i el vi.
No creguis que els sentits et juguen una mala passada,
No és un somni capritxós que quan arribi el matí es consumirà.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
Digues Adéu a l´Alexandra que perds.
Encara que dormi sobre el tu setí,
encara que et desperti amb un petó
No diguis que va ser un moment que només vas imaginar,
No et rebaixis a aquest tipus d´excuses.
Com si semblés que estaves preparat per això des de fa temps,
ves decidit cap a la finestra. Beu-te-la tota.
La música és exquisita. L´Alexandra està rient.
Les teves fermes conviccions són de nou tangibles.
Tu, que vas tenir l´honor de la seva nit,
i que per tenir aquest honor et van tornar el teu.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
l´Alexandra que se´n va amb el seu senyor.
Fes com si fossis algú ben preparat perque això passés,
Com si fossis l´amo i senyor de tots els teus fracassos.
No escullis l´explicació dels covards,
aquella que s´amaga darrera de la causa i de l´efecte.
A tu que et va desconcertar tot el seu significat,
A tu que et van trencar els esquemes i et van desclavar de la creu,
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
Digues Adéu a l´Alexandra que perds.
martes, 5 de octubre de 2010
TRES ANGELS
Una vegada tenia tres àngels:
Al primer àngel el vaig entrenar jo mateix, corrent la banda i ensenyant-lo a rematar còrners. Era frustrant, no li agradava estudiar i mai va arribar a ser un extrem .- Però el tio tenia instint assassí que després va demostrar amb les dones , superant-me de totes totes . Amb els anys es va convertir en el meu germà, gurú i mur de Jerusalem. Últimament he après més jo d´ell que ell de mi. Què més vol un mestre?.
El segon àngel va venir de rebot del primer. Era el planeta terra personificat. Poques paraules, senzilles però directes com un punyal . Era el germà manetes que m´arreglava els cables que el de dalt havia deixat “sueltos”. La Santíssima Trinitat sempre ha funcionat com un puto rellotge suís, cinc minuts amunt o avall, això no importa
El tercer àngel ha estat una sorpresa quan jo ja no creia en els miracles. – Primer havia estat un dimoni i encara tenia una petita cua vermella, (desdoblada això si), que li sortia( no se si per davant o per darrera) però el tio sempre la remena amb un somriure . Té tots els vicis però dels que no fan mal als altres, que són els que s´han de tenir. Ademés serà l´únic que no em llegirà mai, i si ho fa, segur que m´insulta...
No se si Déu estarà orgullós del seu exèrcit però si jo algun dia arribo a fer mèrits per convertir-me en un àngel , espero ser-ho com vosaltres. De tot cor .
lunes, 4 de octubre de 2010
LA MEVA VIDA SECRETA
Tornem a voltes amb Cohen.-
És dilluns i avui he tornat a pujar massa sol, només amb un anormal que m´anava parlant , estupidesa rera estupidesa. És tant idiota que no s´ha assebentat que l´ignorava. Tothom mira per ell, no hi ha cap concessió.
Estic cansat de pujar i baixar de Barcelona( són més de 20 anys dia rera dia) .
El que és més trist de tot es que , mirat i remirat desde tota la fredor possible, no hi ha , avui per avui , cap alternativa.
Només em queda la meva vida secreta, tot el que queda més enllà dels meus ulls i sobretot, més enllà de les meves paraules. Allò que realment penso, allò que realment sento, allò que realment sóc.
El mestre les clava sempre.
LA MEVA VIDA SECRETA
T´he vist aquest matí,
anaves ràpid no sé a on.
Jo sembla que no em pugui
desprendre del passat.
I et trobo molt a faltar,
no tinc ningú en perspectiva,
i a la meva vida secreta
encara estem fent l´amor.
Ric encara que estigui enfadat,
Sóc trampós i dic mentides.
Faig el que he de fer
per tirar endavant.
Però sempre sé allò que està bé
i allò que està malament
i a la meva vida secreta
sempre moriría per la veritat
Aguanta germà
Aguanta´t ben fort germana.
Finalment he rebut les ordres,
marxaré quan arribi el matí,
marxaré tota la nit
movent-me entre les fronteres
de la meva vida secreta.
Si miro els diaris
m´entren ganes de plorar.
A ningú l´importa
si la gent viu o es mor.
I els comerciants volen que pensis
que tot és o blanc o negre.
jo dono gràcies a Déu
que això no és tan fácil
a la meva vida secreta.
Em mossego la llengua,
compro el que em diuen
desde l´últim èxit
fins la saviesa dels antics
però sempre estic molt sol
i el meu cor és com el gel.
està ple de gent i fa fred
a la meva vida secreta
domingo, 3 de octubre de 2010
GAIREBÉ UN CONTE
Gairebé un conte.
De camí a l´estació resseguia amb indiferència el reflexe de la llum a les basses de pluja. Les bufava de fum per distreure´s i imaginar-se petits núvols sobre els petits llacs del carrer. Si hagués portat botes fins i tot s´hauria atrevit a fer esclatar algun temporal que arribés fins la vorera.
El fred no necessitava abric i la calor no faria que la suor aigualís la samarreta davant de tothom en el tren. Si volien que tot continués igual ho havien aconseguit.
Deixava enrera algú dormint i potser algun somni despitregat d´algú altre, tan invisible com ella. Caminava mirant a terra com si no l´importés què es podia trobar de cara. Tenir sentit de la perspectiva gairebé sempre fa mal.
A diferència dels idiotes i dels immortals ( aquells que van per la vida amb el jo davant) la Jane havia previst totes i cadascuna de les conseqüències del què estava passant i del que passaria en el futur. Un cop va fer el recompte de víctimes, entre morts i ferits, va optar pel sacrifici.
Les decisions correctes són unes filles de puta vestides de dignitat.
Així que la nit continuava tacada, fosca i sumisa, definitivament abandonada de justícia .
sábado, 2 de octubre de 2010
CLASSICS DYLAN-GIRL FROM THE NORTH COUNTRY
“Girl from the north country “ de Dylan ha estat sempre la meva cançó d´amor preferida.
Si llegiu la lletra podríeu pensar que no n´hi ha per tant, però jo vaig a aprendre a estimar amb ella- No se dir perquè.
És una cançó senzilla i clara, sense la mediatització del llenguatge i de les metàfores. No parla de sentiments sublims i tràgics. Desprèn tranquilitat, serenor, sinceritat, convicció, i molta, molta intimitat.
Parla de l´amor, de com una vegada quedes tatuat d´algú( si és de veritat), ho és per sempre, amb independència del temps, la distància i altres circumstàncies de la vida. No ho pots evitar.- Sempre hi haurà un lloc en el teu cor per aquella persona.
Si no pots veure-la o estar amb ella, la recordaràs amb tota la tendresa del món. I només voldràs que les coses li vagin bé, que la cuidin i que la facin molt feliç.
El que vulguis per tu mateix sempre serà secundari.
GIRL FROM THE NORTH COUNTRY
Noia del país del Nord.-
Si viatges per les terres del Nord,
on els vents colpegen fort a la frontera,
dona-li records a una noia que viu allà.
Va haver-hi una vegada que la vaig estimar de veritat.
Si quan hi vas hi ha una tempesta de neu,
quan els Rius es congelen i l´ estiu s´acaba,
fes- me un favor i diga´m si porta un bon abric
que la protegeixi quan bufin els vents
Mira per mi si encara porta el cabell llarg
com un salt d´aigua despenjant-se sobre el seu pit.
Mira per mi si encara porta el cabell llarg
Així és com la recordo millor.
Em pregunto si ella encara em recorda,
Moltes vegades ho he suplicat
En la foscor de la meva nit,
En la brillantor del meu dia.
Així que si viatges per les terres del Nord,
on els vents colpegen fort a la frontera,
dona-li records a una noia que viu allà.
Va haver-hi una vegada que la vaig estimar de veritat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)