martes, 5 de octubre de 2010

TRES ANGELS

Una vegada  tenia  tres  àngels:

Al primer  àngel el vaig entrenar  jo mateix, corrent la  banda  i ensenyant-lo a rematar còrners. Era frustrant,  no li agradava  estudiar i mai  va arribar a  ser un extrem .- Però el tio tenia instint assassí que després va demostrar amb les dones , superant-me de totes totes  . Amb els  anys  es va  convertir en el meu germà, gurú i mur de Jerusalem. Últimament  he  après més jo d´ell que ell de mi. Què més vol un mestre?.

El segon àngel va venir de rebot del primer. Era el planeta  terra personificat. Poques paraules, senzilles però directes com un punyal . Era el germà manetes que m´arreglava els cables que el de dalt havia deixat “sueltos”. La Santíssima Trinitat sempre  ha funcionat com un puto rellotge  suís, cinc minuts amunt o avall, això no importa

El tercer àngel ha estat una  sorpresa quan jo  ja no creia en els miracles. – Primer havia estat  un dimoni i encara  tenia una petita cua  vermella, (desdoblada això si), que  li sortia( no se  si  per  davant o per darrera) però el  tio  sempre  la remena  amb un somriure . Té tots els vicis però dels que  no fan mal als altres, que són els que s´han  de tenir. Ademés serà l´únic que no em llegirà mai, i si ho fa,  segur que m´insulta... 

No se si Déu estarà  orgullós del seu exèrcit però  si jo algun  dia  arribo a  fer mèrits  per convertir-me en un  àngel , espero ser-ho com vosaltres. De tot cor .

No hay comentarios:

Publicar un comentario