Una vegada tenia tres àngels:
Al primer àngel el vaig entrenar jo mateix, corrent la banda i ensenyant-lo a rematar còrners. Era frustrant, no li agradava estudiar i mai va arribar a ser un extrem .- Però el tio tenia instint assassí que després va demostrar amb les dones , superant-me de totes totes . Amb els anys es va convertir en el meu germà, gurú i mur de Jerusalem. Últimament he après més jo d´ell que ell de mi. Què més vol un mestre?.
El segon àngel va venir de rebot del primer. Era el planeta terra personificat. Poques paraules, senzilles però directes com un punyal . Era el germà manetes que m´arreglava els cables que el de dalt havia deixat “sueltos”. La Santíssima Trinitat sempre ha funcionat com un puto rellotge suís, cinc minuts amunt o avall, això no importa
El tercer àngel ha estat una sorpresa quan jo ja no creia en els miracles. – Primer havia estat un dimoni i encara tenia una petita cua vermella, (desdoblada això si), que li sortia( no se si per davant o per darrera) però el tio sempre la remena amb un somriure . Té tots els vicis però dels que no fan mal als altres, que són els que s´han de tenir. Ademés serà l´únic que no em llegirà mai, i si ho fa, segur que m´insulta...
No se si Déu estarà orgullós del seu exèrcit però si jo algun dia arribo a fer mèrits per convertir-me en un àngel , espero ser-ho com vosaltres. De tot cor .
No hay comentarios:
Publicar un comentario