domingo, 17 de octubre de 2010

Petit poema

Aquest poema  ha sortit  ràpid i precís de tots els meus dintres. Dedicat a tots els soldats que fan sempre el que han de fer, ni més ni menys.
Ja no hi sóc.


Em costa
l´absència
d´un anhel
proscrit.

Obedient
m´amago
com l´anònim
que no hi és.

Que tot continuïi
el seu destí,
tot igual de devastat,
però sense mi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario