Estimada Gemma:
Sé que estàs llegint-me. Fes-ho d´amagat. Vigila en no infringir les normes del cel. Els àngels, si s´ho proposen, poden tenir molta mala llet i torturar-te amb arpes, lires i danses alades.
Per aquí estem tots bé. Perdre´t no ens ha fet millors. Igual de neuròtics, les mateixes presses, diferents noms.
També t´ho he de dir. És el primer any i tothom t´envia records. Encara podem resseguir amb la memòria com eres, moltes de les coses que feies i les que no ens deixaves fer.
Saps, igual que jo, que això passarà i que arribarà el dia en el que ens haurem d´esforçar per imaginar-nos el verd intensissim dels teus ulls, el teu cabell exagerat, un petit somriure.
Encara que no t´ho vas creure mai, no treballant, segur que estàs molt més bé que nosaltres. No siguis tonta i no ens enyoris.
Em sap molt greu el moc que et vaig deixar anar l´ últim dia. Però enten-ho, perdia el tren i tenia hora amb el dentista.
De vegades em pregunto què haguéssis fet amb el teu temps sabent que te´l prendrien tan ràpid. Aquesta pregunta és el teu llegat en mi.
Vaig dir prou a tenir el cor sempre amagat, simplement distret de rutines, en reserva, en auto-defensa constant.
Vaig desbocar-me en viure i et puc dir que, fins aquest estiu, ha estat el millor any de la meva vida. Però ja se sap: tenir l´ànima en camp obert et fa més propens als refredats.
Però en cap cas me´n penedeixo. Ara escric com mai, tinc els sentits on han d´estar, al descobert, estimant sempre.
De què et va servir a tu amagar-los?
En fi reina, estiguis on estiguis ,intenta ser feliç i cuida d´aquesta banda que avui et troba a faltar.
Algun dels petons que donarem portaran escrit el teu nom.
Rodalies , 28 d´octubre de 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario