I el vent bufa aquest matí

  A les  sis  del primer  matí de la setmana.- Crec que tothom qui  estimo dorm. Envoltat de  desconeguts i desmesuradament  tendre.

 Només  tinc  aquest  full en  blanc amb qui poder parlar.

 I EL VENT BUFA  AQUEST MATÍ  

    És massa  d´hora perque  algú ens  pugui  fer companyía.  A la nit li costa acomiadar-se dels  fantasmes  que potser t´han espantat.

    Encara que no em  vegis  he  sigut jo  qui  ha bufat de fred el plugim de  suor  que ha tacat breument  el  teu coll.

    Gira´t amor, tomba´t a l´herba fresca  del  teu  coixí i continua tranquila, estiguin  amb qui estiguin els  teus somnis.

    Com un mag estaré en  tots els llocs on vulguis sentir-me. I encara que no em  desperti al teu costat, sabràs que t´agafo de la mà, perque no et perdis, perque sàpigues que mai estaràs  sola.

    I desapareixeré quan no em necessitis, quan  el dia a  dia  esborri la  solitut, quan algú et faci riure.

    I el vent bufa  aquest  matí, i en ell, per vosaltres, cavalca tota la meva ànima.