Moltes vegades, quan estem amb algú, sigui un amor, un amic, un familiar , ens aborda un sentiment de propietat i sobretot, d´exclusivitat. És el meu amor, el meu amic, el meu pare…
Pocs cops concebim que el mateix que sentim per ells ho puguin sentir ells per d´altres. Tots tenim tendència a marcar territori( com bèsties primitives que en el fons som) . Aprendre a compartir persones i sentiments és una assignatura que suspenem amb massa freqüència.
El Leonard ens dona aquí una sortida de geni. Primer de tot es tractaria de gaudir amb tota la intensitat possible els moments que et toquen, encara que siguis breus i escadussers, però són , en tot cas, els teus moments.
En segon lloc, assumir amb dignitat la possibilitat i la probabilitat altíssima de que marxarà.
I per últim , vestir el que et quedi d´admiració i d´agraïment( l´Al.leluia en ment), mai vestir-lo de tristor, odi, desesperació…
L´escena és molt senzilla; un home està amb una dona, la dona no el pertany i sap que marxarà.. El que sent i diu és pura màgia .
L´Alexandra se´n va.-
De sobte la nit es fa més freda,
el Déu de l´amor s´està preparant per marxar
L´Alexandra es recolza sobre la seva espatlla
mentre tots dos rellisquen entre els sentinelles del cor.
Sostinguts per la senzillesa del plaer,
guanyen a la llum, s´entrellacen sense cap forma,
i més radiants del que et puguis imaginar
tots dos cauen entre les veus i el vi.
No creguis que els sentits et juguen una mala passada,
No és un somni capritxós que quan arribi el matí es consumirà.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
Digues Adéu a l´Alexandra que perds.
Encara que dormi sobre el tu setí,
encara que et desperti amb un petó
No diguis que va ser un moment que només vas imaginar,
No et rebaixis a aquest tipus d´excuses.
Com si semblés que estaves preparat per això des de fa temps,
ves decidit cap a la finestra. Beu-te-la tota.
La música és exquisita. L´Alexandra està rient.
Les teves fermes conviccions són de nou tangibles.
Tu, que vas tenir l´honor de la seva nit,
i que per tenir aquest honor et van tornar el teu.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
l´Alexandra que se´n va amb el seu senyor.
Fes com si fossis algú ben preparat perque això passés,
Com si fossis l´amo i senyor de tots els teus fracassos.
No escullis l´explicació dels covards,
aquella que s´amaga darrera de la causa i de l´efecte.
A tu que et va desconcertar tot el seu significat,
A tu que et van trencar els esquemes i et van desclavar de la creu,
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
Digues Adéu a l´Alexandra que perds.
No hay comentarios:
Publicar un comentario