“Girl from the north country “ de Dylan ha estat sempre la meva cançó d´amor preferida.
Si llegiu la lletra podríeu pensar que no n´hi ha per tant, però jo vaig a aprendre a estimar amb ella- No se dir perquè.
És una cançó senzilla i clara, sense la mediatització del llenguatge i de les metàfores. No parla de sentiments sublims i tràgics. Desprèn tranquilitat, serenor, sinceritat, convicció, i molta, molta intimitat.
Parla de l´amor, de com una vegada quedes tatuat d´algú( si és de veritat), ho és per sempre, amb independència del temps, la distància i altres circumstàncies de la vida. No ho pots evitar.- Sempre hi haurà un lloc en el teu cor per aquella persona.
Si no pots veure-la o estar amb ella, la recordaràs amb tota la tendresa del món. I només voldràs que les coses li vagin bé, que la cuidin i que la facin molt feliç.
El que vulguis per tu mateix sempre serà secundari.
GIRL FROM THE NORTH COUNTRY
Noia del país del Nord.-
Si viatges per les terres del Nord,
on els vents colpegen fort a la frontera,
dona-li records a una noia que viu allà.
Va haver-hi una vegada que la vaig estimar de veritat.
Si quan hi vas hi ha una tempesta de neu,
quan els Rius es congelen i l´ estiu s´acaba,
fes- me un favor i diga´m si porta un bon abric
que la protegeixi quan bufin els vents
Mira per mi si encara porta el cabell llarg
com un salt d´aigua despenjant-se sobre el seu pit.
Mira per mi si encara porta el cabell llarg
Així és com la recordo millor.
Em pregunto si ella encara em recorda,
Moltes vegades ho he suplicat
En la foscor de la meva nit,
En la brillantor del meu dia.
Així que si viatges per les terres del Nord,
on els vents colpegen fort a la frontera,
dona-li records a una noia que viu allà.
Va haver-hi una vegada que la vaig estimar de veritat
No hay comentarios:
Publicar un comentario