Després de quatre dies...una altra vegada Barcelona(continuo cansat)

De rigorós  negre la implacable solitut,

elegant el cor que sempre  vetlla.

No diguis  res  si no hi ets tu

seduïnt el meu cel de cendra.

I tots els altres, versos muts,

silenci que tothom desperta.

Ningú sap el que he perdut,
potser l`ànima sencera.