Per en Marc.
A les 7’30 del matí i en calçotets no era el moment de parlar però he entès tot el que em deies. He trigat una mica més del que t´he dit però aquí està el que penso ( no sabia que eres un aficionat bloggero).
La categoría de les persones no es medeix tant pel que fan si no moltes vegades pel que , conscient i deliberadament, deixen de fer.
Ningú es planteja mai el que hagués passat si la teva conducta hagués estat una altra, si no haguessis aplanat el camí, si no haguessis tingut en compte la situació de l´altre i les seves circumstàcies , en detriment del que tu volies, del que tu demanaves, del que tu necessitaves. Quan el riu es manso tothom s´hi veu en cor de creuar-lo. Bob Dylan deia que l´home es un ésser oposat al joc net, ho vol tot i ho vol tot a la seva manera.
Segur que esperaves molt més del que t´han donat i això genera bàsicament tristesa. No pot generar ràbia perque no hi ha hagut acció sino manca de perspectiva, de previsió, i sempre et quedarà el dubte si ho han fet a posta, egoistament, o simplement són curts.
En moments de debilitat pots haver-li desitjat el mateix però com diu el dit català , de porcs i de senyors se´n ve de mena. I tu ets tot un senyor, un gran senyor.
El dolor sempre guanya a la tranquilitat de consciencia i ara estàs passant per l´infern , però a tu et vindran temps millors i tal volta a l´altre li vindran temps difícils, i tu continuaràs siguent un senyor i li oferiràs la mà que ara et nega .
Diuen que bo vol dir burro i no és veritat. Bo vol dir bo, i punt.
Ànims nen! Mira-ho tot del cantó positiu, m´ha sorprès que m´expliquessis les teves intimitats i segur que també t´haurà sorprès la meva resposta( ja has vist que he estat molt discret). Segur que a partir d´ara serem més amics( veus una cosa bona!!!)
Demà ens tornarem a pujar a la bici, ens tornaran a mirar el cul i tornarem a riure. Quan fem el café que ens hem promès parlarem de la titi de les malles blaves… arriba…..abajo!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario