Aquesta cançó té més de 20 anys. Està en aquella categoria de les que no em cansen per més que les posi. La Margo la broda en cada nota. És quan la delicadesa es converteix en art. Si l´escolteu no marxarà mai de vosaltres
Aquest carrer, aquell home, aquesta vida
Aquest carrer guarda els seus secrets
a l´igual que una cobra guarda el seu verí.
Aquest carrer cuida dels seus negocis
a l´igual que un carceller cuida de la seva presó
Aquella casa que està embruixada,
Aquella porta que és una entrada a l´infern
Aquest carrer guarda molt bé els seus secrets.
Aquell home porta la seva pell
com una ballarina porta els seus vels.
Aquell home aguaita les seves víctimes
com un cáncer aguaita a una cèl.lula.
L´ànima d´aquell home l´ha abandonat.
El seu cor està tan moribund com un clau oxidat.
Aquell home muda la seva pell com si fos un vel
Oh señor, jugues a un joc molt dur.
Saps que seguim totes les regles.
Aleshores ens prens l´única cosa
que pensàvem que mai perdriem.
Tot el que demano és que si ella està amb tu
la guardis afectuosa de qualsevol perill
i , si està a les teves mans, neteja el record d´aquest lloc.
Aquesta vida guarda els seus secrets
com una petxina aguanta el mar,
una crida suau i llunyana
com un record que desapareix.
Aquesta vida té les seves victòries
Però les seves derrotes l´esquincen brutalment
Aquesta vida guarda els seus secrets, com el mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario