RESUM DEL SEGON ANY

Resum de l´any

Abans de  res m´excuso amb mi mateix  per  haver abandonat  durant quinze dies  el gran plaer que m´ha suposat sempre escriure.

L´altre dia  veia  l´última  pel.lícula del Roland Emmerich “ Anonymous”  i en la seva  darrera escena sortia el gran Derek Jacobi fent una apol.logia de “la paraula”. Venia  a dir, més o menys, que la paraula surt de l´alè i per l´alè  surt  la vida.

Les històries  universals, les que  recordem,  són les que  han parlat de la condició  humana . Tota la resta  forma  part de l´anecdotari, fàcilment oblidables.  La tendresa  , la noblesa del Quixot…

Salvant els milions de  quilòmetres que em separen de Shakaspeare convinc amb ell que allò que realment importa no és la técnica, ni l´originalitat , ni la bellesa virguera. Només perduren  les febleses, els errors, els sentiments  i la  valentia que s´ha de tenir per mostrar.los.

Potser amagant-los ens sentim més segurs. Potser no tenint-los  convertim la nostra  vida en una simple anècdota sense importància. D´aquí un temps no recordarem que aquest  any  van succeir les  revoltes més importants del món àrab, però sempre recordarem  , cada dia una mica, un petó, un amic que es  va amoinar per nosaltres, la festa del Coco Bongo…

Per aquest motiu, en el meu resum de l´any, a  diferència del  que fa 365 dies , no parlaré de mi, si no de  tots els altres que em fan ser com sóc.

Del meu fill gran, que ha volgut passar sol el cap d´any amb els seus avis i fer.los companyia. El meu  gentleman…

Del meu fill petit que , com el seu pare, té el cap per batidora, en constant i permanent ebullició… Costarà treure.li del cervell  que al 2012 no s´acabarà el món. Amb deu anys  ja calen  arguments seriosos  i consistents per convèncer.

Dels meus pares, germanes, cunyats  i nebots que han aconseguit no  barallar.se i que  continuem volent estar junts. Que amb  nosaltres  no escaigui aquella  frase… ¿ Tú pasas las Navidades  bien o en  familia?

Dels meus  companys de  feina:  En Furius s´ha tornat “Calmus Armarius” i torna a  riure. El Jorge   ha superat amb matrícula  el seu principal exàmen  . El descobriment de l´Imma com una gran amiga que està quan les  fruites no maduren. De les que no ho són  però que tenen  fons, classe i estil per arribar a  ser.ho. Dir.li a la  Coral que el més maco que li  han regalat no  ha sigut el seu anell sino els ulls il.luminats i l´orgull amb el que l´ensenya-

Dels meus compis del  gimnàs.  Gairebé els únics  que em  veuen  en calçotets.  Pel Xavi Vigué, un clàssic.  Per l´Agustí de  tota la vida. Pel Javi i la seva finíssima ironia.- Pel Marc i el  nostre inqüestionable carisma. Per l´Andrés i les nostres  corregudes del divendres. Pel vell capità John Davies, pel  Juanma, el David, l´Eva, la Patri, la Marta, el Jose i tots  els que  fan que les meves dues   primeres  hores del dia siguin collonudes.

Pels meus dos germans a qui jo més  estimo. Per la nou-vinguda Marta ( Mèxic  ha estat  la teva consagració a l´Olimp). Pels  cubates  amb el David, els esmorzars amb tots els del  Basquet, per la  baba del Gustau i els sermons de l´Assun, per l´encantador  cinisme de la Lourdes i per les lliçons d´informàtica del Mosso.

Per totes les dones que heu fet quaranta  i els màrtirs que les aguanten. Quina  gran colla!

Per l´Albert que tot i passar un calvari mai t´ha negat un  somriure i una  encaixada  que  supura autenticitat per  tot arreu. Per la Glòria per aguantar.lo

Per les meves  lectores anònimes que no voleu que el vostre nom surti en aquest resum. Pel  gran Mitjans. Pel Pedro. Per l´Alfredo… Per la Roser que sempre ha estat i que sempre estarà gravada a  foc en el meu cor. Per les meves  converses  amb  OCS que en la seva  nova  forma  humana  s´ha tornat imprescindible

I sobretot, per tot allò que  significa PRADA- Només amor…

Nois, d´ això es del que es tracta -----

Bon any reis