El Sr JINKS fa PILATES

El Sr Jinks  era un inestable , però un inestable amb costums  fixes. Ell sempre corria els divendres i encara no sap  per quins setze ous,  aquell negre, negríssim “casual Friday” , va decidir fer PILATES.

Ja ho  havia  fet feia molts  anys i la cabrona desmemoriada caixa on es guarda el passat li parlava de tres quarts  d´hora de  rotllo zen, estirat  en posició semi-fetal-sobing, quatre o cinc  balades nyonyes dels nyonyos vuitanta  i un grapat de senyores  amb malles ajustables  que elles  pretenien ajustades.

Una preparació idònea  abans d´una bona dutxa i del clàssic de  clàssics dels divendres: El Bocata de  Tonyina…

Un incís. El Sr Jinks  amb el bocata  que hem dit tenia una  insignificant  però estrafalària costum . Quan l´acabava de menjar s´estava com dos minuts aproximadament olorant-se  parsimoniosament  tots i cadascun dels dits de les  mans. No li agradava  pero aquell perfum,  barreja  vomitiva de llauna vella,  peix mort i passat i oli industrial  ,  li era irresistible.  També ho era que, en  acabar,  mai anava  al lavabo a  rentar-se les mans  amb un  sabó normal . Se´ls  rentava a la pica de la cuina  amb MISTOL, rotllo proletari.

Tornem a classe.

Només  entrar a la sala  el  professor  no li  feia la peça, més  aviat  ja  veia  que  en aquell home no n´hi  havia  cap  que li encaixés amb un mínim de  decència. Alt, geperut, desgarvat, amb les  dents de dalt fent de  graderia coberta a les  de  baix,   arrecada de brillantet desfassada, passava dels  trenta  i parlava com si no arribés als vint…

A la Platea, el domador  vociferava  un “ Buenos días  Equipo!!!!!!” que encara l´escolten a l´espai exterior. Ja veus a tots  els extraterrestres ( i a tots els  germànics) en posició  firmes ( que als dos els mola el  sado) , amb les  antenes  verdes ( cap d´ells té sentit del  ridícul) i una cinta  blanca a la perola ( en el cas dels alemanys… llaçada model Angela). Tots ells llestos per  seguir a  qualsevol gilipolles que els  digui que això els  farà més  guapos …. Als extraterrestres  clar…

Va tancar els ulls. El paisatge no prometia i la intuició  s´estava descollonant de  riure  recargolant-se per terra  dient-li: Mira que ets tonto Jinks….

Encara  tenia l´esperança de que quan s´apaguessin les llums començaria  aquell insuls concert de  campanetes, els dolços ding dongs dispersos en la llunyania, els dòcils  i petitons  dolls d´aigüeta  per un petitet rierol cristal.lí, la  tendresa infinita de les  arpes acaronades  per virtuoses  nipones….

No senyor no. A les  fosques ningú veia una merda  i l´única  campaneta que sonava era la d´aquell nazi malfollat que ens anunciava un “ Equipo… hoy  vamos a  trabajar fuerte si?”,  el sinònim  més sàdic i cruel de la  tortura,  i a  sobre finançada…

“El pájaru” ( apunta´t aquesta Pompeu)  va  començar  amb una disquisició doctrinal que parlava de la  diferència genètica entre homes  i dones, dient que les dones venien  millor de  fàbrica  en el tema  vertebres  i que això les  feia més plàstiques… Es creu  que el tio va voler dir elàstiques  però ningú va tenir prous ous com  per  retopar-lo, no fora que s´enfadés  i t´enviés la mà dreta als confins  més llunyans  i inaccessibles de la cama  esquerra , previ roll-up o dibuix d´una  circumferència amb el  cos  imitant patèticament a  una  tortuga amb la closca de l´inrevés  o a un  escarbat patatero cagat de por feixa  avall… Allò no podia   fer-ho cap humà…

En un moment donat, en un dels excercis o  altrament dits “ assajos per una mort prematura” , els va fer estirar a la colxoneta amb les  mans  cap enrere  i va ordenar  que anessin aixecant poc a poc  els  braços   però amb la barbeta ( i la  babeta) enganxada al pit i elevant les cames alhora   per trobar-se allà dalt, en el zènit de la perfecció crepuscular .

Les companyes  van dir-li després al Sr Jinks  que el que el professor  havia dit era : “ ve sintiendo una por  una cada una de  tus vértebras”  i no “ vaya puta mierda” que es el que  repetia   abans de  marejar-se, caure de cantó com una bitlla,  quedant-li només una  mà estirada  amb quatre dits amagats en el puny i el del mig  saludant-lo afectuosament.

Quan  va acabar la classe el Sr Jinks  va creure  que li devia  no una  disculpa però si una explicació al gran geni i gurú  dels Pilates. Li va dir, encara mig grogui, que des de  sempre li havia costat molt aixecar les cames ( més que res  perque mai havia tingut necessitat de  fer  una cosa  tan estúpida..).

Mentre   l´examinava  (  i amb  la previsualització de les cames enlaire)  al Sr  Jinks  se  li va escapar  una  rialleta . Per fi entenia  allò de la  plasticitat femenina . Pobre incaut, que era  culpa de la  genètica  deia….

El dictàmen va ser terrorífic i s´ha de dir en castellà perque així fa més por : “ acortamiento  femoral” .

Mare meva! Això el va destrossar, humiliar, defallir, esfonsar en la més mísera de les misèries. Ja era el segon muscle que era més curt del normal en aquella zona  perifèrica.

Quan va obrir la porta moribund, sabedor que allò no ho podria soportar,  va sentir una  veu que venia del mes enllà…. ( bé .. mes enllà de la sala)   que li deia:  Has de fer molts estiraments,  tres o quatre  vegades al dia com a mínim.!!!!  Tots els muscles s´allarguen si els entrenes  adequadament.

El Sr Jinks  es va girar  i li va preguntar: De veritat? Tots els  muscles?????