En un moment determinat  la filla li pregunta a un candidat a nòvio
que quina és la seva  cançó preferida.. i
el tio li diu que  “Between the bars” del
gran geni i malograt suïcida Elliott Smith.
La poesia és esencialment interpretativa i aquesta cançó ha estat estudiada des de una doble vessant., una de clàssica entenent que es un diàleg amb una dona, i una altra que diu que és un diàleg d´un alcohòlic amb la seva pròpia droga.
Qualsevol és possible , i heu de  triar 
sempre la que més us arribi , però la 
cançó és, en si  mateixa
d´una  bellesa  tremenda.
No obstant 
però  i aquí ve  el meu (ocult) homenatge  i sincera admiració .... per molts mig  anys
De vegades crec que ens  fixem massa 
en els que ens putegen,  envegem
als triomfadors i alhora  també
venerem  massa  als perdedors, als  herois 
caiguts, als que ja no hi són. Sovint ens  oblidem dels que van guanyant les  seves 
petites  guerres  dia  a
dia , aquells que són suport d´altres, de tots aquells que valoren la  vida  i
lluiten per  fer-la més  vida. 
Ho sento per tu Elliott
Entre els Bars
amb totes aquelles coses que no vas poder fer,
les que no faràs mai però que podries  fer-les.
Tot el potencial que tu mateixa tindries
I que no sabràs 
mai veure
Les promeses 
que tu només faràs  
Beu amb mi ara i oblida´t de  tot,
de tota la presió dels dies .
Fes el que 
jo et digui
I ja veuràs com 
et sentarà bé
I m´emportaré totes aquelles
Imatges  que s´han clavat en el  teu cap.
Les persones que tu hagis sigut abans
però que 
ja no vols  mai més al  teu 
voltant
però que presionen  i 
presionen
I que no 
cediran a la  teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes
Mira les estrelles 
que jo et besaré una altra vegada  
entre els 
bars,
just on t´estic veient ara
amb les 
teves  mans  a l´aire
esperant que finalment
siguin atrapades per algú
I et faré meva .
Et mantindré apartada
en les profunditats del meu cor,
separada de tota la resta 
així és com més m´agrades,
on guardo les 
coses 
que un dia vas 
oblidar
Les persones que tu hagis sigut abans
però que 
ja no vols  mai més al  teu 
voltant
però que presionen  i 
presionen
i que no 
cediran a la  teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes
 
 
Uf, quina cançó, que endins que arriba. L'alcohòlic s'aparta dels altres quan pateix i torna als altres per recuperar-se, perquè sempre hi ha persones que et fan veure que viure val la pena. És curiós com el diàleg canviaria si en comptes de parlar la copa parlés el cor i li digués "don't drink up, baby". Vaig a baixar-me la pel·li :) Petons i bon finde!
ResponderEliminarÉs una de les cançons més maques de l'Elliott Smith, que ja són maques en general... Volíem anar al concert homenatge dilluns al Sidecar de Barcelona, però és massa complicat, si vingués ell, encara (però encara és més complicat). Tens raó que venerem els triomfadors i els àngels caiguts i no les personetes que intenten fer la vida més agradable. Petonets.
ResponderEliminarBerenem-nos els triomfadors. Res els farà tanta ràbia com que els releguem a un àpat tan prescindible i minimalista.
ResponderEliminarBon diumenge. (jo no el coneixia, però m'ha agradat molt.)