Continuem
Bess Rogers – Àncora
La gravetat sembla més dèbil del que
acostumava a ser,
Sense
tu és lleugera com una ploma
bufada pel vent
Floto per sobre de tot allò que estimo i no puc tornar a casa
Fins que
tu em facis retrocedir
Fins que
tu em demostris que no estic
sola
Necessito una
àcora que m´aguanti
Nen, tu fas
que trepitgi de peus a terra
No em deixis flotar
No em deixis anar a la deriva
Quan es
fa de nit les estrelles desapareixen dins la foscor
Estic perduda entre les marees, navegant
sense un compàs.
No hi
ha res que em digui quin camí agafar.
Tot sembla que sigui dolent
Fins que tu em vens a buscar i
Em dius
que gairebé estic a casa
Necessito una
àcora que m´aguanti
Nen, tu fas
que trepitgi de peus a terra
No em deixis flotar
No em deixis anar a la deriva
Necessito una lluna que calmi el mar.
Nen tu ho fas tot bé per mi
No em deixis flotar
No em deixis anar a la deriva
Quan els meus genolls están plens de sang
Tu ets
la raó per la que em desperto
Quan estic
perduda en els somnis
I aleshores tu em fas tornar-
Necessito una
àcora que m´aguanti
Nen, tu fas
que trepitgi de peus a terra
No em deixis flotar
No em deixis anar a la deriva
Necessito una lluna que calmi el mar.
Nen tu ho fas tot bé per mi
No em deixis flotar
No em deixis anar a la deriva
No hay comentarios:
Publicar un comentario