Cartes a Heather IV

Estimada Heather.

Avui t´he dit un d´aquells t´estimo tan petits que sovint ignores. Ha estat just abans de marxar i perdre´m en els carrers amb tot allò que m´esforço a ser

De seguida he vist que per tu era només una altra frase feta d´aquelles que es manufacturen en sèrie, etiquetades simplement com agradables i amb la caducitat de l´únic segon que dura el teu somriure quan te la dic.

No n´he tingut prou amor i m´he enfadat molt amb mi mateix.

Si coneguessis els meus dintres veuries que són un punyetero volcà d´explosions, i contra explosions, contradiccions , dubtes i paranoies impossibles d´acotar. I si per fora semblo tranquil no és perque ho sigui, si no perque quedo esgotat en controlar-les

Per això i per mi els meus t´estimo són les meves flors del caos, els meus mosqueters desvergonyits que els importa una merda que els diguin cursis o desfassats, que se´ls mirin amb aquella cara de perdonavides que tenen aquelles persones que semblen més amebes que persones.

Si senyor!. Un t´estimo és un supervivent a la tragèdia del conformisme , un “fora-llei” de la cultura del “ què vols a canvi?”

Perdona´m amor , la propera vegada ho faré millor.

Només et demano que no t´espantin mai més els regals.

Els meus t´estimo no volen  res. Només fan que donar-te les gràcies per ser com ets .

Am I cursed? Am I blessed? With my head on your breast
and my mind on the slightest thing you do
My highway home ain't made of stone,
but of tears, and a second glance from you

Estic maleït o estic beneït?

Tinc el meu cap sobre el teu pit

i la meva ment en la cosa més petita que facis.

La meva autopista cap a casa no està feta de pedra

si no de llàgrimes i d´un segon de la teva mirada.-