martes, 29 de abril de 2014

The antlers-PALACE

PALAU

Eres més simple, eres més clara quan tu I jo pensàvem com dos nens petits
Com un lleuger animalet sense cap mena de mala intenció
Bellament  inconscient
abans que et van amagar dins d´un estrany en el que vas créixer
Alhora que aprenies a desconnectar.

Ara és ell qui t´aguanta els teus miralls  separadament
De tal forma que un d´ells no  pot mostrar
Allò que l´altra  reflecteix.

Quan ell  va escoltar que jo  li trepitjava els talons
Va buidar el teu compte bancari
I va amagar una part de tu d´incalculable valor,
L´única part que no es pot  vendre  a  cap preu
Va deixar el cim més alt del  teu paradís
Enterrat en les profunditats d´una gorja infernal

Però juro que trobaré la teva llum en el mig,
Allà on es fa una mica  tard de nit
En el  forat del  teu pou
I quan el  cel tingui una escletxa
Just al tombar la cantonada
No ens  haurem d´esperar
Per poder-hi entrar

Si poguessim construir una casa de  fusta
En el  nostre cor ara mateix
I cavar-hi el nostre Palau des de dins mateix

No necessitarem prendre masses fotos
No serà fàcil de creure
Aquell dia  en el que ens depertem
En un lloc  secret

Però que tothom pugui veure

No hay comentarios:

Publicar un comentario