PALAU
Eres més simple, eres més clara
quan tu I jo pensàvem com dos nens petits
Com un lleuger animalet sense
cap mena de mala intenció
Bellament inconscient
abans que et van amagar dins
d´un estrany en el que vas créixer
Alhora que aprenies a
desconnectar.
Ara és ell qui t´aguanta els
teus miralls separadament
De tal forma que un d´ells
no pot mostrar
Allò que l´altra reflecteix.
Quan ell va escoltar que jo li trepitjava els talons
Va buidar el teu compte
bancari
I va amagar una part de tu
d´incalculable valor,
L´única part que no es
pot vendre a cap
preu
Va deixar el cim més alt
del teu paradís
Enterrat en les profunditats
d´una gorja infernal
Però juro que trobaré la teva
llum en el mig,
Allà on es fa una mica tard de nit
En el forat del
teu pou
I quan el cel tingui una escletxa
Just al tombar la cantonada
No ens haurem d´esperar
Per poder-hi entrar
Si poguessim construir una
casa de fusta
En el nostre cor ara mateix
I cavar-hi el nostre Palau des
de dins mateix
No necessitarem prendre masses
fotos
No serà fàcil de creure
Aquell dia en el que ens depertem
En un lloc secret
Però que tothom pugui veure
No hay comentarios:
Publicar un comentario