No em preguntis perquè estic callat.
De vegades les coses no surten perque si ho fan... s´equivoquen.
Hauríem de deixar-les on volen estar, en aquest silenci que sobrevola aquest trosset del teu coll que sempre et dic que és només meu.
Sembla que el vigili com un falcó , però no sempre l´encertes amor...
Observa el seu vol segur , confiat i lliure.
La seva bellesa no vol exhibir-se si no donar-te les gràcies per ser com ets.
En aquest trosset de coll que ens deixem sense demanar-lo.
En aquest trosset de coll que sempre serà casa nostra
Ulls
 foscos
Els cavallers segueixen parlant.La lluna de mitjanit es queda a prop del riu
Beuen mentre  van passejant. Crec que
ja és  hora  de que jo desaparegui.
Perque jo visc  en un altre món, on
la  vida  i la mort  són recordades
on la  terra  es  tensa amb les perles
 que deixen els amants
mentre jo, tot el que  veig, són
aquests ulls  foscos.
De lluny es sent un  gall com  canta
mentre un altre soldat s´esfonsa en pregàries.
Hi ha un  fill que  s´ ha perdut. La
seva  mare no  el troba enlloc.
Però jo només   faig que  sentir un
altre tambor 
que   repica perque els morts s´aixequin
i que mentre  avança  fa sentir la
por a la pròpia bèstia de la  naturalesa
quan jo, tot el que  veig, són
aquests ulls  foscos.
Em demanin  que  sigui  discret i  que
  faci el que  està previst.
Em diuen que  fins i tot la  venjança
és dolça.
Estic segur que  ho és des del seu
punt  de vista.
Però jo no sento  res de res pel seu
joc  en el que s´ignora a la bellesa,
Només sento l´escalfor  de les 
flames
i tot el que veig són aquests ulls 
foscos.
La franceseta està en el propi
paradís mentre un borratxo està al volant.
Qualsevol mena de  gana  fa  pagar un
preu massa alt
als Déus  caiguts  per la  velocitat
i per l´acer.
El temps és massa  curt i tots  els
dies són dolços
i és la passió la que  dirigeix 
totes les  fletxes que estan volant.
Hi ha un milió de rostres als meus
peus,
però jo, tot el que  veig, són
aquests ulls  foscos.
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario