Cartes a Heather V

Estimada Heather:

Sé que estic massa temps fora. Digue-li fora fins quan estic amb tu i saps que no estic.

Fins ara era només jo qui em perdia però sóc un trampós i sempre tinc una corda lligada en els teus petons, l´única droga que necessito.

I m´espanta que si no estàs acostumada a fer-ho puguis perdre´t com un globus desorientat .

Els cels, per ells mateixos, no són bonics amor.

Som nosaltres que quan els mirem hi posem en ells totes les coses que estimem. Les amaguem ben altes perque ningú ens les pugui trobar.

I saps què passa? Que de vegades no recordem on les hem amagat i per vergonya no reconeixem haver-les perdut i aleshores preferim oblidar-les.

Jo t´hi vaig posar un dia i eres tan gran que em vaig acostumar al sol. No vaig saber distingir que si algun dia plovia podien ser les teves llàgrimes. M´estimes massa com per dir-m´ho.

També crec que fem massa importants les idees quan, si ens parem a pensar, cap

d´elles podrà besar-nos mai. I quina merda de vida si no hi han petons...

Així que baixem-nos que et preparé el cafè. Vindràs per darrera i per sobre del meu coll oloraràs alguna cosa més torrada , però dissimularàs.

I jo sentiré remugar la teva panxa amb un run run tímid que no s´atreveix a demanar-me que la cuidi.

No ho sabem però hem nascut per cuidar-nos, cadascú a la nostra manera.

Vigila amor , el cafè crema.