La tendresa sempre serà la nostra intimitat més preada.
la primera versió és la clàssica. La Laura Marling sempre li dóna aquell toc
d´incomparable sensibilitat que la fa diferent a totes les joves cantautores . Quan siguem vells continuarem sentint-ne parlar d´ella
La cançó de Kathy.
Escolto el repicar de la pluja
que cau com si fos un record,
persistent, suau i càlida
gotejant sobre el teulat i les parets.
Des del refugi del meu pensament,
a través del finestral dels meus ulls
miro entre els carrers amarats de pluja
cap a Anglaterra, on ara descansa el meu cor.
La meva ment està confosa i atordida,
els meus pensaments estan molt lluny d´aquí,
s´estiren al teu costat mentre estàs dormida
i et donen un petó quan es lleva el dia.
I la cançó que estava escrivint ha quedat inacabada.
No sé perque perdo el temps
escrivint cançons en les que no crec
amb paraules que destrosso i les apreto
per fer-les rimar....
Ja veus. He arribat fins i tot a dubtar
de tot allò amb el que vaig creure una vegada,
Estic aquí sol, sense cap convicció
l´única veritat que conec ets tu.
I mentre miro les gotes de pluja
com fan el seu complicat camí
fins arribar a morir,
ara sé que sóc com aquesta pluja,
que només gràcies a tu,
continuo endavant
No hay comentarios:
Publicar un comentario