BRIGHT EYES-LUA I LANDLOCKED BLUES( amb Emmylou Harris)

Quan us deia que el Conor Orbest és un dels millors escriptors que conec, en part, ho era per aquestes dues inifinites i meravelloses cançons.-

( us convido a tornar a revisar als Bright Eyes i al Conor Orbest en aquest bloc)

LUA

Nena, sé que fa molt fred però crec que hauríem de caminar

Estic fent senyals als taxis però ells apaguen les llums,

la Julie coneix un loft d´un actor del West Side on hi ha una festa

les provisions són infinites per la nit. Pel matí no quedarà res

Quan ja no queda ningú puc arribar a ser el meu millor amic,

em prenc el cafè, compro el diari i tinc les meves pròpies converses

amb les voreres, els coloms i el meu propi reflexe a la finestra.

La màscara a la que trec  brillo per la nit ,pel matí està feta una merda.

Jo sé que tens un cor molt gran, puc sentir-lo mentre ens besem,

molts homes molt més forts que jo van destrossar les seves esquenes

intentant suportar-lo. 

Però jo no suposo cap risc.

Pots comptar amb mi encara que hagis de marxar

L´amor que et vaig vendre ahir a la nit , pel matí ja no existirà

Ets prima com si fossis una model i els teus ulls estan pintats de negre

No pares d´anar al lavabo i dius que tornes de seguida...

Crec que ho has entès malament. Només et cal a tu mateixa per conèixe´t.

Tot allò que sembla fàcil per la nit, pel matí és molt més difícil.

Tinc una petaca a la meva butxaca. Podem compartir-la en el tren.

I si em promets que no perdràs la consciència jo et prometo que faré el mateix.

Potser ens morim per la medicació però segur que calmem el dolor

El que sembla del tot normal per la nit, pel matí sembla insà.

I no estic segur de quin és el problema que va fer que tot això comencés

les raons han fotut el camp, però els sentiments encara queden

No és una cosa que jo recomanaria, però és una forma de viure

perque el que sembla senzill a la llum de la lluna pel matí mai ho és

perque el que sembla senzill a la llum de la lluna.. ara és tan complicat...

sembla senzill a la llum de la lluna... sembla senzill a la llum de la lluna

UN BLUES SENSE SORTIDA AL MAR

Si tu marxes jo marxaré també, però primer digue´m quin camí agafaràs

No vull córrer el risc de que els nostres camins es puguin creuar algun dia

així que si tu vas per aquest camí jo agafaré aquell altre.

El futur penja dels nostres caps i es mou amb cada cosa que passa

fins que un dia cau al teu costat com una pluja freda i constant

Queda´t quiet quan passi això.

I la lluna ens baixa des del cel obligant a que cada metall brilli

i els carrers estan tan plens de joies que sembla una joieria

Ells diuen: No vagis per aquell camí, ves per aquest!

La Laura està ben adormida en el meu llit

quan estic a punt de marxar ella es desperta i em diu:

He somiat que te s´emportava la cresta d´una onada

amor meu.. no te´n vagis, vine aquí

I aquests nens que juguen a les armes en el carrer,

m´apunten amb una branca d´arbre

Aixeco els braços i dic : Prou... Ja n´hi ha prou!

Si marxeu... jo marxaré també

I em disparen a matar.....

He trobat un remei líquid per aquest blues sense sortida al mar

S´acabarà lentament com en una desfilada.

Se´n va, però no sé quan trigarà.

Aquest món em té marejat una altra vegada

Pensava que després de 22 anys ja estaria acostumat a donar voltes

però simplement em sento pitjor quan estic en un sol lloc,

així que sempre estic donant voltes o bé fugint

No puc deixar de beure la tinta del meu bolígraf

i en el meu cap estic comparant els llibres d´hisòria

i tot es redueix a una sola frase;

Si estimes alguna cosa, abandona-la.

Segur que una bona dona et recollirà

amb una capsa plena de possibles suggeriments pel teu cor

i potser et sentis ofès o potser només tinguis por

però no te´n vagis, no te´n vagis si et plau....

Vam fer l´amor en el terra del menjador

amb una guerra televisada com a remor de fons

i en aquells crits de plaer em va semblar que algú deia:

Si nosaltres marxem... ells també ho faran

Però l´avarícia és un pou que no té fons

i la nostra llibertat és una puta broma

quan la veritat es que estem ben cardats

I tot el món ha de mirar aquella trista i còmica pantalla:

Si encara et sents una mica lliure comença a córrer

PERQUE VENIM PER TU!!!!

Ja estic cansat de fer sempre el paperet,

Cada vegada que arribo a casa em sento com un estranger

així que faré un tracte amb els dimonis de la fama

Els diré: Deixeu-me marxar si us plau....

Només seràs del tot lliure quan hagis mort

lliure de les cadenes del llenguatge

i de tot el temps que es pot mesurar.

I aleshores podrem canviar de lloc

i cantar caçons d´ultratomba

fins que me´n vagi ben lluny,

fins que me´n vagi ben lluny

Em llevo pel matí

em poso les sabates.

Només vull anar-me´n dignament

Me´n vaig...

però encara no sé cap a on

Me´n vaig...

però encara no sé cap a on