viernes, 19 de septiembre de 2014

LEONARD COHEN-POPULAR PROBLEMS- TOTES LES CANÇONS TRADUÏDES

Escric aquestes línees quan ja he acabat de traduir ( després de moltes hores)
l´últim magnífic i sensacional treball del Leonard Cohen.

I m´he posat a  plorar com un nen imaginant que potser algú de vosaltres es pot emocionar amb aquestes traduccions...

No hi ha res més sensacional que donar emocions  i estar disposat a rebre les que et donin.

Només cal acabar amb una paraula " Al.leluia" que en el meu idioma vol dir:

moltes gràcies a tots.







A poc a poc(.)

Disminueixo la velocitat de la melodia,
mai em va agradar que anés ràpida,
tu volies arribar-hi aviat.
Jo volia arribar-hi l´últim

No és perque jo sigui vell,
no és per la vida que he portat,
sempre em va agradar a poc a poc
Això és el que em va dir la mare.

M´estic cordant les sabates
però no vull córrer.
Hi arribaré quan toqui,
no necessito cap pistola
que em doni la sortida.

No és perque jo sigui vell,
no són coses que faci un moribund
Sempre em va agradar a poc a poc,
anar a poc a poc
està a la meva sang.

Sempre em va agradar anar a poc a poc,
mai em va agradar anar ràpid,
amb tu s´hi ha d´anar,
amb mi s´ha d´acabar

No és perque jo sigui vell,
no és perque ja estigui mort
sempre em va agradar a poc a poc
Això és el que em va dir la mare.

Tots els teus moviments són lleugers
totes les teves corbes són cenyides,
deixa´m si us plau que agafi aire,
em pensava que teníem tota la nit

M´agrada prendre´m el meu temps
M´agrada quedar-m´ho mirant
abans no se´n vagi,
un cap de setmana en els teus llavis
tota una vida a la teva mirada.

Sempre em va agradar anar a poc a poc,
mai em va agradar anar ràpid,
amb tu s´hi ha d´anar,
amb mi s´ha d´acabar

No és perque jo sigui vell,
no és per la vida que he portat,
sempre em va agradar a poc a poc
Això és el que em va dir la mare.

Disminueixo la velocitat de la melodia,
mai em va agradar que anés ràpida,
tu volies arribar-hi aviat.
Jo volia arribar-hi l´últim.

Així que nena deixa´m anar
Volen que tornis a la ciutat
En el cas que ho vulguin saber
diré que jo només estava intentant
anar més a poc a poc.




Gairebé com la tristesa

Vaig veure gent passar gana,
Hi havien assassinats
Hi havien violacions.
Els seus pobles estaven cremant
I ells intentaven escapar

No vaig poder trobar les seves mirades,
Estava mirant les meves sabates,
Era molt àcid, era tràgic.
Era gairebé com la tristesa
Era gairebé com la tristesa

He de morir-me una mica
entre cada conspiració assassina
I quan he acabat de pensar
He de morir-me del tot.

Hi han tortures,
Hi han assassinats
Hi han totes les meves males critiques
La guerra, els nens desapareguts
Oh Senyor
Era gairebé com la tristesa
Era gairebé com la tristesa

Tot i que vaig deixar
Que el meu cor es congelés
Per mantener-me allunyat
De tanta podridura,
El meu pare em diu que sóc un escollit,
La meva mare diu que no.

Vaig escoltar la seva historia
Sobre els gitanos i sobre els jueus,
Estava bé i no era gens avorrida
Era gairebé com la tristesa
Era gairebé com la tristesa

No hi ha cap Déu en el cel
Ni cap infern allà sota.
Això ho diu el gran mestre
De que tot està per conèixer.

Però jo he tingut aquella mena d´invitació
Que un pecador no pot refusar,
Sembla com si fos la salvació
És gairebé com la tristesa
És gairebé com la tristesa







Samsó a Nova Orleans

Tu vas dir que estaves amb mi.
Tu vas dir que eres el meu amic.
De veritat estimes la ciutat
o només ho feies veure?

Tu vas dir que estimaves els seus secrets
i les seves llibertats es van suspendre.
Ella era millor que Amèrica.
Això és el que et vaig escoltar dir.

Tu vas dir: com pot haver passat això?
Tu vas dir: com pot ser?
Els que van quedar....
tots sense cap honor
en el pont de la pobresa.

I nosaltres que vam plorar
per una mica de pietat
des del fons del forat on vàrem caure,
va ser la nostra pregària
tan maleïdament indigna
que el FILL( Jesús) la va refusar?

Així que … reuniu a tots els assassins,
agafeu a tothom que estigui a la ciutat
poseu-me al costat d´aquells pilars
i deixeu-me que enderroqui el temple.

I el Rei.... tan amable i solemne
porta una corona ensangonada
poseu-me al costat d´aquella columna
i deixeu-me que enderroqui el temple.

Tu vas dir: com pot haver passat això?
Tu vas dir: com pot ser?
Les cadenes s´han desfet del cel
i ara les tempestes
son salvatges i lliures.

Hi han altres maneres de respondre
( certament és veritat)
Però jo...
ara estic encegat de mort i indignació
i no hi queda cap lloc per tu-

Hi ha una dona a la finestra,
i un llit a Tinsel Town.
T´escriuré quan tot s´hagi acabat.
Ara....
deixeu-me que enderroqui el temple



Un carrer

Jo acostumava a ser el teu borratxo preferit,
era bo per fer-te riure un cop més.
Aleshores se´ns va acabar la sort,
quan la sort era l´única
cosa que havíem tingut.
Et vas posar l´uniforme
per lluitar en una guerra civil.
Estaves guapissima de la mort.
No m´importava
en quin bàndol lluitaves .

No va ser del tot fàcil
quan et vas aixecar i vas fotre el camp,
però em guardaré aquesta petita història
per un altre dia de pluja.
Jo sé que la càrrega és molt pesada
quan la feies rodar a través de la nit
Alguna gent dirà que està buïda
però això no vol dir que sigui lleugera.

Em vas deixar amb els plats per fregar
i amb un nen al bany
T´has compromès amb les milícies
i portes el seu camuflament.
Tu sempre vas dir que érem iguals,
així que deixa que marxi amb tu
com un extra en la seqüela
a la vella bandera americana.

Nena. No m´ignoris.
Erem fumadors. Erem amics.
Oblida aquella manida història
de traició i venjança.
He vist el fantasma de la Cultura
amb números al seu canell.
Dona la benvinguda
a alguna nova conclusió
en la que cap de nosaltres
hi ha caigut.

He plorat per tu aquest matí
i ploraré per tu una altra vegada
però no sóc responsable del dolor
així que, si et plau,
no em preguntis quan.
Allà podran haver-hi vi i roses
i magnums de xampany
però nosaltres mai més,
però nosaltres mai més
tornarem a estar igual de borratxos.

La festa s´ha acabat
però jo he caigut dempeus.
Em quedarà en aquesta cantonada
on acostumava a haver-hi un carrer.


Vaig estimar-te alguna vegada?

Vaig estimar-te alguna vegada?
Vaig necessitar-te alguna vegada?
Vaig lluitar per tu alguna vegada?
Alguna vegada vaig voler fer-ho?

Vaig deixar-te alguna vegada?
Alguna vegada vaig ser capaç?
Estem escara recolzant-nos
en aquella vella taula?

( x 2)

va estar consolidat alguna vegada?
Es va acabar alguna vegada?
Encara està plovent
des del passat novembre?

Els llimoners floreixen
on ho deurien fer els ametllers.
Vaig ser jo alguna vegada
algú que va poder-te estimar per sempre?

( x2)

Vaig estimar-te alguna vegada?
Té això alguna importància?
Vaig lluitar per tu alguna vegada?
No necessites respondre

Vaig deixar-te alguna vegada?
Alguna vegada vaig ser capaç?
Estem escara recolzant-nos
en aquella vella taula?

(x2)



Oh.. Mare de Déu!

Va ser dur estimar-te?
No ho vaig intentar?
Va ser dur estimar-te?
No ho vaig intentar?
Et vaig abraçar un petit moment
Oh.. Mare de Déu!
Oh.. Mare de Déu!

Et vaig portar a l´estació
i mai et vaig preguntar per què.
Et vaig portar a l´estació
i mai vaig preguntar per què
Et vaig abraçar un petit moment
Oh.. Mare de Déu!
Oh.. Mare de Déu!

Tots els nois et diuen adéu
intentant que els facis cas.
Tots els nois et diuen adéu
intentant que els facis cas.
Et vaig abraçar un petit moment
Oh.. Mare de Déu!
Oh.. Mare de Déu!

Va ser dur estimar-te?
No ho vaig intentar?
Va ser dur estimar-te?
No ho vaig intentar?
Et vaig abraçar un petit moment
Oh.. Mare de Déu!
Oh.. Mare de Déu!




No té importància

La guerra estava perduda,
l´acord estava signat.
No em van agafar
Vaig creuar la línea.

No em van agafar
tot i que molts
ho van intentar.
I ara estic vivint
entre vosaltres
ben disfressat

Vaig haver de deixar
enrere la meva vida,
vaig cavar algunes tombes
que no trobareu mai.

La història s´explica
amb fets però també
amb mentides.
Jo tenia un nom
però no té importància.

No te importància.
No té importància
La guerra estava perduda,
l´acord estava signat.

Hi ha una veritat que viu
hi ha una veritat que mor
Jo no en conec cap
així que no té importància.

La teva victòria
va ser total.
N´hi han alguns
entre vosaltres
que van pensar
quedar-se.

Una crònica
de les nostres petites vides,
els vestits que portàvem,
les nostres culleres,
els nostres ganivets.

Els jocs de la sort
als que els nostres soldats
van haver de jugar.
Les pedres que vam tallar.
Les cançons que vàrem composar.

La nostra llei sobre la pau
que és la que comprèn
que un marit dirigeix
mentre que la dona mana.

I totes aquestes són
les expresions
de la dolça indiferència
a la que alguns diuen
amor....

La gran indiferència
a la que alguns diuen...
Fe.
Però nosaltres teníem noms
molt més íntims.

Noms més profunds
i noms més veritables,
que per mi eren la meva sang
i que per vosaltres
només són pols.

No hi ha cap necessitat
de que això hagi
de sobreviure.
Hi ha una veritat que viu
hi ha una veritat que mor .

No té importància.
No té importància.
Jo visc la vida
que he deixat enrere.

Hi ha una veritat que viu
hi ha una veritat que mor
Jo no en conec cap
així que no té importància.

No podia matar
de la manera
que mateu vosaltres .
No podia odiar.
Ho vaig intentar
i vaig fallar.

Em vàreu entregar.
Com a mínim
ho vàreu intentar.
Us vàreu posar al costat
de tots aquells
als que odieu.

Aquest era el vostre “cor”
aquesta plaga de mosques.
Aquesta va ser una vegada
la vostra veu,
aquest bol de mentides

Els vàreu servir molt bé.-
No n´estic sorprès.
Són de la vostra parentela
Són tots del vostre estil.

No té importància.
No té importància.
Jo vaig haver de viure la vida
que he deixat enrere.

La història s´explica
amb fets però també
amb mentides.
Sou els amos del món
així que no té importància

No té importància
No té importància.
Jo visc la vida
que he deixat enrere

I la visc en plenitud
la visc profundament
a través de les capes del temps
que vosaltres
no podeu diferenciar.

La meva dona està aquí,
els meus fills també.
Les seves tombes estan
salvaguardades
de fantasmes com vosaltres.

En llocs molt profunds,
amb les arrels
ben entrellaçades
Jo visc la vida
que vaig deixar enrere

La guerra estava perduda,
l´acord estava signat.
No em van agafar
Vaig creuar la línea.

No em van agafar
tot i que molts
ho van intentar.
I ara estic vivint
entre vosaltres
ben disfressat




Nascut encadenat

Vaig néixer encadenat,
però em van treure d´Egipte,
estava lligat a una càrrega,
però la càrrega va ser lliberada.
Senyor...
Ja no puc guardar més temps
aquest secret.
“ Benaurat” és el nom,
el nom que ha de ser elogiat.

Vaig fugir cap al marge
del poderós mar del dolor
perseguit pels genets
d´un cruel i obscur règim,
però les aigües es van separar
i la meva ànima es va canviar de bàndol,
lluny d´Egipte,
lluny dels somnis del Faraó.

Paraula de totes les paraules,
mesura de totes les mesures.
“ Benaurat” és el nom
el nom que ha de ser beneït,
escrit en el meu cor
en cartes ardents.
És tot el que conec.
No puc llegir tota la resta.

Vaig ser un gandul amb la meva ànima.
Quan vaig sentir que tu podies usar-me
vaig seguir-te molt de prop,
però la meva vida continuava igual,
però aleshores tu em vas mostrar
el lloc on havies estat ferit,
en cada àtom
“ Trencat” és el nom...

Estava sol en el camí,
el teu amor era molt confús,
tots els meus mestres van dir
que em tenia que enganyar a mi mateix,
però en les mans
d ´ aquella sensual il.lusió ,
una dolça ignorància
va unificar el Nom

Paraula de totes les paraules,
mesura de totes les mesures.
“ Benaurat” és el nom
el nom que ha de ser beneït,
escrit en el meu cor
en cartes ardents.
És tot el que conec.
No puc llegir tota la resta.

He escoltat com l´ànima es desplegava
en les cambres del seu anhel,
i l´amarg licor s´endolceix
en aquesta copa feta a cops de martell.
Però totes les escales de la nit
han caigut,
i ara només hi ha foscor
per poder elevar cap al cel
aquest anhel

Paraula de totes les paraules,
mesura de totes les mesures.
“ Benaurat” és el nom
el nom que ha de ser beneït,
escrit en el meu cor
en cartes ardents.
És tot el que conec.
No puc llegir tota la resta.




Fas que continuï cantant (.)

Fas que continuï cantant,
tot i que totes les noticies siguin dolentes
Fas que continuï cantant
l´única cançó que sempre he tingut

Fas que continuï cantant
des de que el riu es va morir ,
Fas que continuï pensant
sobre els llocs
on ens podíem amagar.

Fas que continuï cantant,
tot i que el nostre món ja no existeix
Fas que continuï pensant
que m´agradaria continuar.

Fas que continuï cantant,
encara que tot sembli tan trist,
Fas que continuï cantant,
l´himne de l´Al.leluia

Fas que continuï cantant,
com un presoner a la seva garjola
Fas que continuï cantant,
com....
“t´he demanat perdó per mail”.

Fas que continuï desitjant
que el nostre amor petit
pugui durar,
Fas que continuï cantant,
com totes aquelles persones
del passat

Fas que continuï cantant,
tot i que el nostre món ja no existeix
Fas que continuï pensant
que m´agradaria continuar.

Fas que continuï cantant,
encara que tot vagi tan malament
Fas que continuï cantant,

la cançó de l´Al.leluia

2 comentarios:

  1. No les he escoltat ni llegit totes, ho faré com diu Ell a poc a poc i quan toqui.

    Una abraçada

    ResponderEliminar