Robert PLant- RAINBOW

Tot i que dimarts vaig fer body pump , ahir era el primer dia que feia cardio després de dos mesos lesionat. Avui sóc la versió “senypiticollons” de Robocop.-

Ei, però amb dignitat i que no es noti massa. Passar de llarg els quaranta és el que té...., però com deia el Dylan i el Cohen... “ no em sentiràs queixar-me”...

Els meus 45 m d´el.líptica necessitaven alguna música que hi fos adient . Intuitivament vaig escollir l´últim Cd del Robert Plant , del que havia escoltat molt bones crítiques.

I aquí em teniu, en Bagué bufant , afogant-se enmig de joves culs de granit, escots de valls impossibles i postures desafiants de deeses gregues que es creien vés-a-saber-tu-què.... Totes elles unes “hipsters “ com diu el meu fill gran.

Qui pensi que un bon cos és més efectiu que un somriure encertat és que té un greu problema...

Però jo no seré qui te´l solventi reina, ara tinc feina. Si vols vine´m tu a buscar...

Perque el Robert ha rescatat els vells Zeppelin en un exercici d´estil, arriscat, compromès, elegant i amb molt més nivell que la mitja " mainstream".

No ha volgut semblar jove si no que ha deixat que els joves l´enriqueixin .

La melangia és extremadament perillosa perque el passat és massa extens per poder-hi focalitzar el problema. El passat, usa´l un moment i deixa´l.

Ser un Peter Pan no és "cool", els pallassos sempre han estat els més tristos.

ARC DE SANT MARTÍ

Vaig trobar un talismà

i el vaig posar elegant amb amor,

vaig travessar els set mars

per arribar fins a tu.

Creus que serà suficient?

I seré el teu arc de Sant Martí,

mentre marxa la teva tempesta,

i portaré per tu aquesta cançó

i aleshores jo seguiré.

Estic buscant les estrelles a dalt del cel,

portaré la seva bellesa cap a casa,

els colors del meu amor

I seré el teu arc de Sant Martí,

ara que la teva tempesta ha marxat

i portaré per tu aquesta cançó

i aleshores jo seguiré.

L´amor sempre és suficient

encara que el món sigui un vendaval,

i els boscos no tenen cap veu

que no sigui la veu del lament.

Les meves mans no tremolaran,

els meus peus no em faran figa,

no em cansarà el viatge,

la càrrega no em farà canviar.

Umm. Surt l´arc de Sant Martí

Surt l´Arc de Sant Martí

Que no veus que aquests ulls

són els ulls d´un que estima?

Una butxaca plena de cors,

d´un món que s´ha omplert amb amor,

un amor que ho porta tot d´abans,

la passions i les inundacions.

M´estiro sota l´arc de Sant Martí.

Ara que has deixat de plorar

cantaré la meva cançó per tu

i jo seguiré.