L´any 2006 es va publicar "Book of longing" . Es va traduir en castella com "Libro del Anhelo" si bé jo trobo més escaient la traducció com a desig.
Més endavant el Philip Glass va posar música a alguns poemes que el Leonard mateix recitava en vers.
No obstant però, del poema que dóna títol al llibre va fer una versió musicada que potser no veurà mai la llum de forma oficial.
Llegiu-lo lentament perque és d´una bellesa tremenda. M´hi sento absoluta i tremendament identificat.
Un poema és , en essència, un sentiment inacabat, incomplert. Un apunt. Un mostrari de cor que el lector pot estirar, arronsar o fins i tot reinventar-lo fins fer-lo només seu. EL poeta no vol que entenguis, ni que l´aplaudeixis, ni que li diguis lo bé que ho fa... simplement vol que "sentis". Perque només quan sents mana el cor, i el cor pot estar o no equivocat però mai ens enganya.
I només amb cor vivim.- Els freds i els racionals només viuen per passar el temps. Els agradi o no són vides desaprofitades.
N´ hi han que s´exhibeixen perque els afalaguin. Jo gràcies a Déu no ho necessito. L´única cosa que necessito és no estar sol- No em cal que ningú em vagi al darrera i s´equivoquen els que ho pensen. Aposto decidida i arriscadament per aprendre, voler i saber " sentir". Em nego a ser una persona que menja, treballa , folla i dorm
Si a mi em pregunteu què és el que més m´agrada en aquesta vida donç són dues coses: petons i abraçades.
I els meus versos són els meus petons i les meves abraçades a tots els que no conec o als que conec i no tinc en aquell moment. I si algú em respon només tancant els ulls, amb una callada complicitat, o amb el més simple i infim rebrot de tendresa jo seré el poeta més ben pagat del món
Ja no parlo més.... aquest és el llibre aquest és el meu desig.
LLIBRE DEL DESIG( BOOK OF LONGING)
Ja no puc arribar als turons.
El sistema està esgotat.
Visc a base de pastilles
i en dono gràcies a Déu.
Acostumava a ser fort
Però fa tant temps
que això ha passat
que sembla com si no hagués començat.
Vaig seguir la carrera
del caos a l´art
El desig és el meu cavall.
La depressió és el carro.
La meva pàgina estava massa blanca,
la meva tinta era massa fina
EL dia no podia escriure
tot allò que la nit em dictava.
El meu animal crida
el meu àngel està amoinat
però no se´m permet
cap queixa.
Perque algú farà ús
del que jo no vaig poder ser
i aleshores el meu cor
serà seu, impersonalment.
Avançarà pel meu camí.
Sabrà el que vull dir
el meu desig partit en dos
i la llibertat enmig.
En menys d´un segon
les nostres vides xocaran,
l´eternitat suspesa,
la porta oberta de bat a bat.
I aleshores ella neixerà
per algú com tu.
El que ningú ha fet,
ella ho continuarà.
Jo sé que s´apropa.
Jo sé que em mirarà.
Aquest és el meu desig.
Aquest és el meu llibre.-
Si aquest post, no ha tingut fins ara cap comentari... és perquè jo encara no et coneixia.
ResponderEliminarÉs un escrit preciós i que fa sentir tant o més que la cançó. M'identifico amb la necessitat de sentir intensament, d'emocionar-nos junts per tantes coses. De vibrar junts amb qui tenim més a prop o fins i tot amb qui tenim lluny. Les teves paraules me les prenc així mateix: com petons i abraçades.
Sento amb el poema, sento amb el teu text. Emocions boniques, amb aquell punt de nostàlgia. Aquest poema crec que m'explica molt més que cap paraula meva. I mira que ho he intentat d'explicar-me!!!
Gràcies, Enric!!! Petonassos.
Quan la vaig descobrir vaig pensar: aquest poema sóc jo.. el fet de sentir i que un altre complementi els meus sentiments a la seva manera és una grandissima forma d´estimar.
EliminarI és que estimar és l´única manera que tenim d´explicar-nos.
Ah.. per cert, torna´m a enviar la teva adreça, resulta que no sabia que els de gmail esborren els missatges del mail passat un temps.
Ara si que t´envio el Cd i una petita sorpresa, perque m´agraden les sorpreses,,,,
Jo tampoc et coneixia, i si tiro un any enrere crec que tampoc no sabia què era un poema de veritat. Ho expliques fantàsticament bé, ens ho fas sentir en tots els teus escrits. Aquesta és una de les coses que he après de tu des que et conec, des que segueixo el teu bloc. Gràcies per rescatar-nos aquest gran poema tan intens, i per les teves abraçades i petons convertides en paraula.
ResponderEliminarSaps...considero que haver-te conegut és una de les millors coses que m´han passat el 2012. I no és cap manera de quedar bé. Coneixent-me millor sabries que la diplomàcia no és precisament una de les meves millors virtuts.
EliminarT´envio el Cd i també una petita sorpresa.
Un petó guapa
Doncs no hi ha dos sense tres...tampoc havia vist aquest post, just començava a treure el nas per aquest món, però ja saps que el senyor Cohen em té robat el cor i la teva traducción molt agraïda per una que té l`anglès de baix nivell.
ResponderEliminarGràcies!!
Bessets.