martes, 10 de enero de 2012

Una gorra de pell blava

Avui he somiat que el meu avi em  regalava una  gorra de pell blava. Prou fosca per confondre-la amb  negra, li penjaven dues orelleres com dues  tires de pernil mal tallat, i portava visera.

Sabia que es moriria  aviat així que vaig prendre-la com el seu últim llegat. No sé si perque  havia sigut un gandul, o per mala  sort, o per una genuïna i peculiar llista de prioritats, no podia esperar  d´ell res que  tingués més  valor.

Ningú estava  obligat a  cuidar-lo. No hi havia en expectativa cap  herència  i de la  vessant moral se´n podien cuidar les  residències.

Era un somni i tenia llicència  per ser lliure. El seu tacte a les meves mans  era antigament rugós, un puzzle malendreçat d´escames horrorosament tenyides, dèbils en la  textura però inexplicablement  indestructibles.

Me la vaig posar davant seu quan encara era prou conscient de l´homenatge. En aquells moments  vaig creure que era més important l´ètica que l´estètica. Jo sabia que  tenia  el cap massa  gros  com perque em quedés bé cap gorra.

Però aleshores va succeir la màgia que en aquests temps moderns només pot esdevenir en els  somnis. Ho vaig entendre....

Des de que era un marrec amb sentit, m´havien explicat  que el meu avi sempre havia anat a la seva, sense comptar amb res ni amb ningú.

N´hi han que  ho fan perque  tenen complexe de trailer, sabedors que l´únic lloc  possible a la  seva  carretera és darrera.

Però n´hi han que es posen una  gorra, lletja, suada i manida , no perque te´n riguis,  no perque els deixis sols,  no perque tinguin  respostes a les  teves  preguntes , no perque  puguin fer-te preguntes que et fan por i no vols respondre .

De  vegades són les coses més petites i més inesperades les que et fan sentir més bé. Ademés no sabia que era tan divertit saber que  no necesssites ni el consentiment ni l´aprovació de ningú per sentir-te guapo.

A que em queda bé? No importa. Ni en els somnis ni en la vida real les coses que pensem o diem  tenen tanta importància.

Us agrada ballar? Us  han regalat mai cap gorra???



2 comentarios:

  1. A mi no em van regalar mai una gorra, peró si unes paraules que la meva mare em va dir uns dies abans de marxar:
    "APROFITA MOLT EL TEMPS, NO DEIXIS PASSAR CAP OPORTUNITAT,INTENTA FER EL QUE PUGUIS PER FER LA VIDA FÀCIL ALS QUE T'ENVOLTEN"
    Ella ho va fer aixi durant els 59 anys que va ser amb nosaltres.
    R.

    ResponderEliminar
  2. He oblidat dir-te que m'agrada molt ballar

    ResponderEliminar