lunes, 16 de enero de 2012

PRIMERA PLUJA

Fa temps que  vaig concebre que la poesia era el gran diàleg del silenci.

Segur que n´hi han que pretenen quelcom sublim i trascendental amb vocació de posteritat.

Aquest no és el meu cas, us ho ben juro.

Escric perque tinc alguna cosa que dir.  Perque necessito dir-la.

També escric  perque algú m´escolti

L´autor i el lector són dos  desconeguts anònims que  intimen. Perque tothom, en algun moment,  té la necessitat de saber que hi ha algú que sent com ell.

Però és una intimitat  benèvola, sense cap més conseqüència que  compartir , en la distància, un sentiment. No es  fa mal a ningú.

En el meu cas  parlo de l´amor  perque, simplement, és la cosa més important que  tinc a la vida.

Potser sóc  massa  tímid per parlar-ne a la  cara, de  tu a  tu. Potser també a mi se m´activen els mecanismes de l´auto-defensa.

No ho sé però aquest petit poema  ha nascut pensant en això



El meu lloc

Aquest és el meu lloc,
l´atent silenci
que t´escolta.
Tranquila,
estem sols
i no diré a ningú
que plores.

Perque abans
ho vaig fer-ho jo
desquiciadament
humiliat
per tot allò
que dones.

Els que som
estem aquí,
sempre junts,
sempre
a l´ombra

Apropa´t,
no tinguis
vergonya.
L´amor és
el nostre lloc.
Tots els altres
s´equivoquen

3 comentarios:

  1. Dius LA POESIA ES EL GRAN DIÀLEG DEL SILÈNCI, es una de les frases mes logrades que he llegit per definir la poesia.
    Després de llegir aquest poema m'ha quedat una ombra de inquietut.

    ResponderEliminar
  2. Este lugar de versos inquietos inunda la piel con un llanto desde adentro de las propias venas, penetra el rostro y lo envuelve en su dulce son hasta convertirlo en sueño.
    Hermoso poema.


    ResponderEliminar